El final de la tragèdia

Les tenebres s'obren pas,
el foc crema cossos ferits
d'armes construïdes
amb la finalitat
de torturar la natura.

Dimonis que obren camins
lluiten per venjar-se de tot l'infinit,
amb les dents blavoses
i la pell taronja.

No hi ha pobres ni rics
que puguin parar el mal;
no hi ha joves ni vells
que el puguin combatre.

Les sirenes fa molt temps que no canten,
tot el mar és contaminat
d'espurnes de l'avern.
Criden i criden els bandolers
de la justícia estacionada
en aquest planeta,
símbol d'odi i de terror.

Quan arribi l'endemà
l'univers haurà mort
i quedarà podrit,
a mans de ningú,
perquè el mal també té forces autodestructives.

I continuem cercant camins,
i ens tornem bojos per arribar al final,
però ni camins ni final
han tingut mai significat.

Tots els rius, tots els mars...
són vermells d'una sang
que s'han carregat
a les espatlles les bruixes.

No ens espera res,
i demà nosaltres tampoc esperarem.
No tindrem veu,
no tindrem vida;
només l'amarga suor
de cossos cremats en vida
que mai van ésser beneïts,
doncs la benedicció
és cosa de fantasia.

S'acaba el temps...