El fet diferencial

Un dels fets més sorprenents que em va ésser possible constatar després de la meva entrada en l'activitat boletaire gràcies a un amic meu va ésser el comprovar que a Catalunya es coneixien gairebé dues-centes espècies diferents de fongs entre comercials, mengívols, sense valor culinari, tòxics o mortals. I no solament això si no que a més a més cada un tenia un nom que podia variar segons la comarca a on el trobàvem, el que feia elevar la xifra de noms populars d'aquests fruits del bosc a uns quatre-cents. La meva sorpresa va ésser majúscula quan vaig descobrir que en el PaisVasc o a Galícia tenien també gran quantitat de noms identificatius i en canvi en castellà gairebé ni se'ls miraven i a tot li deien "setas".
Altres països micòfags d'Europa són el francès, l'italià i l'eslovè. En aquest darrer hi ha com una mena de bogeria per aquesta activitat a la que els catalans som tan afeccionats fins al punt de que el primer programa de la segona temporada de "Caçadors de bolets" va ésser vist per gairebé un milió de persones. Una mostra més de la fascinació que el món rural exerceix sobre els urbanites, que els diumenges recorren les comarques amb més fama boletaire a la recerca de "El Dorado" particular, és a dir aquella clapa solitària en mig del bosc, especialment de pinetells, que després d'un esforç considerable i d'haver-se mullat i esgarrinxat de valent permeti emplenar d'un sol cop el cistell. El coneixement del bolet té una gran tradició en el món de pagès perquè representava un regal del bosc completament gratuït, que no requeria gaire esforç i que es podia conservar amb tota una sèrie de mètodes diferents i podia servir per preparar un àpat en temps de vaques magres. Els indrets generosos es mantenien com un secret de família i només es transmetien de pares a fills.
Ara que estem negociant amb Madrid la reforma de l'Estatut proposo aquest argument als polítics catalans que ens representaran a Madrid: Que els convencin de que som una nació perquè tenim uns trets identitaris comuns i ens diferenciem d'ells en que tenim una cultura popular en torn del bolet (que estem tocats del bolet) de la qual ells no disposen encara que tinguin molts boscos. Que som una nació perquè fins i tot els castellans que viuen a Catalunya senten en un moment o altre aquesta passió i acaben seduïts per l'olor de terra molla i l'aire net del matí i en un rapte d'integració es fan del Barça i trepitgen aquesta terra tan nostra d'acolliment plena de fulles seques, branques de pi i cireres d'arboç i acaben per donar nom als bolets.