El crit "inequívoc" d'Edvard Munch

Com m'ha agradat la integració que has fet de la dualitat del paisatge amb la dualitat psíquica de l'individu! Integres, de fet, el que es troba desintegrat.
No sóc assídua visitant del fòrum, i per tant dels reptes me n'assabente esporàdicament, però amb repte o no ja saps que em solen agradar les recreacions líriques que fas dels quadres. Veus on jo no hi veig, per la qual cosa t'he d'agrair que compartisques els teus mots amb gent com ara jo, que sóc una mica miop per a posar paraules a l'art pictòric. Una abraçada.

Benvolgut llampec/Dani,

aquí et deixo el meu comentari (encara que hi tinguis l'enllaç):

Poema inspirat en el quadre de Munch, igual d'inquietant que l'obra del pintor noruec. Amb versos que tenen una llargada arbitrària (des del d'una síl·laba fins al de divuit, encara que no he comptat tots els versos perquè em sembla una feina extra innecessària tractant-se de versos lliures...).

M'agrada la visió del protagonista del quadre, que és qui parla en el poema. També m'agrada l'ús de paraules poc sentides (fins i tot la llicència destemprança en lloc de destrempament). No diré res de la puntuació (algunes comes podrien variar-se de lloc, però ho trobo també innecesari dir-ho en un poema perquè és una tria de cada autor).

Bon poema que descol·loca el lector amb imatges crues i suggerents, des de l'interior de la ment d'un esquizofrènic.

Gràcies de nou, d.

Amic Dani!
Recorde el teu poema del Repte que va proposar deomises> sobre el quadre de Munch, que per mi és un dels que, de sempre, més m'ha impactat, sobretot pel gest del personatge principal.
Tu has descrit aquesta angoixa que trasmet la imatge d'una manera magistral, com ja vaig posar de relleu a la votació. A més a més, també trobe algun paralel·lisme amb la visió que jo vaig extraure del quadre.
Per si vols llegir-la i/o comentar-la, ací et pose l'enllaç...
Una forta abraçada!
... I a veure si ens podem conèixer a la Megatrobada de Premià de Dalt (crec que podté anar-hi...)

FRANCESC