EL CRIST DEL TEST ( Guanyador del Repte Clàssic DCIV ( 604 ): DESAMOR )

Un relat de: Bonhomia
EL CRIST DEL TEST

Entre espígol serrat i els sons del vent fred de la neu que m'ha glaçat, de la neu que m'has deixat, de la neu en què el meu cor s'hi ha congelat,... em desprenc a la taverna de l'August entre vins amargs per a la meva buidor que vull cremar, com estripant tants i tants records que la meva ment desitja evacuar a un no-res proper que no sé si hi serà...

Els colors dela teva filigrana de mots i besos te'ls has emportat, i a mi em bull el cap infestuós de pensaments, doncs ja no vull ser jo, ja no vull ser ningú.

T'admirava... ara no et veig per a educar-me com tan bé m'has cuidat, el meu cor és enganyat, el meu cor esbufega i va a les palpentes pel corredor misericordiós sense esperança, ni un bri d'ella, ni tan sols una esperança per a l'esperança.

Justament aconsegueixo un treball, justament te'n vas. I si faig un hort de cols per a guarir-me la pell seca del meu cos vell i espellifat? Plè d'asfalt, el meu cos el sent a les venes, el meu cos em demana pietat. Per què a mi? Per què no a tu? És ben simple, doncs te n'has anat.

I l'August em mira amb sarna, com si jo fos boig... però no... no tinc esma per a parlar... i menys per a treballar. Em diu l'August:

-Conec aquesta mirada, i en conec sempre els motius, Jofre, a la taverna hi ve molta gent, a oblidar.- Mira al carrer i li pica l'ullet a la florista, no consolar-me més i lligar... sóc boig, ara, fins a tal extrem...- Fes un test.

-Eh... c... com... dius?

-Al forn, jo t'ajudo, et guarirà.

I mig matí amb la terrissa del taller d'en Joan, el del carreró del darrere que comunica amb la taverna de l'August, fins a assolir un mitjà test quasi perfecte.

- Vinga, home! Vols deixar de viure, potser? Duu aquest test a la Laia.- La Laia és la florista.

M'hi acosto a poc a poc... La Laia rient...

-Que vols lligar amb mi, Jofre?- I m'esbotza un somriure d'entusiasme.- Va, ja has lligat! Benvingut a bord, mestre de les flors!

I totes eren boniques. M'havia tornat a enamorar, ploriquejant.



Comentaris

  • Desamor poètic[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-07-2015 | Valoració: 10

    Sergi, ets un poeta de cap a peus i aquest relat està farcit de xocolata poètica pels quatre costats. Quina meravella! Encara que el protagonista fa patir un xic, la voluntat d'anar sortint l'ajudarà sens dubte. Felicitats per haver guanyat aquest repte, endavant i una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.