El crim

Oh, Déu Meu, per què he comès aquest crim?
Per què estic aquí tancat,
amb l'estómac encongit i el cor podrit?
Presó de cucs que em devoren...

Per què l'amor és un crim?
Per què aquest desig infernal,
cap a una dona que m'ignora?

I ella és la meva Deessa!
Tu que ets el meu Déu,
m'ho pots explicar?
No m'ho expliques.
Ets cruel.
I no hi ha forma terrenal
que apaivagui l'insensat amor
que Ella ha creat en el meu cor.

Prou sofriment, si us plau!
Ho imploro!
Em vull desfer d'ella!
La paraula estimar...
ja em provoca nàusees!
Doncs no puc fer-ho,
i és això l'únic que tant anhelo.

No la vull veure més!
I la desitjo!
Déu Meu! La desitjo!
Ha posseït el meu pensament!
Ha posseït el meu món!

I si no hi ha res a fer?
Per què he comès aquest crim?
Regala'm consol,
perque és cert,
no hi ha res a fer.

No et dic adéu, Déu Meu.
Espero que em protegeixis d'ella.
Per això t'escric aquesta carta.


- Jo, un criminal d'amor -