El constructor de pallers

Un relat de: Tanganika
Ni fantàstic ni fanàtic ni fanestètic ni fakir, en Fanes (Teòfanes era massa llarg i cerimoniós) era un bon home que construïa pallers per a qui els volgués fer servir. Lloable al cent per mil.

Però un gambirot de cuyo nombre no quiero acordarme els cremava. Un paio frustrat per la vida i cremat de tanta ginebra com duia a la sang.

Fanes, però, tossut i diligent, vinga vinga vinga pallers pallers pallers a puntapala que feia que decoressin camps de pastura i les vaques s'ho miraven admirades mentre s'espantaven les mosques del cul. Mosques mosques i mosques boniaires boniaires boniaires atabaladores atabaladores atabalaires.

En Fanes un dia va xocar (badava mirant cúmuls ben acumulats al cel) amb el cos robust d'una grangera que es deia Madrona i l'anomenaven la Drona i que no havia robat mai res que no fossin hòsties de missa i si en feia d'anys.

El malparit cremaire va segrestar ipso facto facto ipso la Drona quan va descobrir que era la futura reina de les palles. La Drona tenia idees superbes i creia que per beure un suc cal alguna ajudeta i si el cremaire no li hagués pres el cervell hauria estat ella la inventora de les palles i seria ara rica ricassa riquíssima. Però no, el destí fa de les seves i no el pots aturar (jo faria pinya per treure-li el poder!).

En Fanes, enamorat de la Drona fins a l'última cèl·lula, en trobar-la a faltar va deixar de fer pallers, ara que el cremaire no els incendiava perquè havia fugit amb ella i en descervellar-la l'havia obligat a casar-s'hi i vivien en un món que no explico o em deprimiria i la indústria farmacèutica que se'n vagi a la merda amb els productes anti-això.

En Fanes es va anar aprimant aprimant aprimant i al final semblava un bri de palla, però gens flexible i el vent no el va poder fer vinclar: el va partir en dos.

Els dos mitjos Fanes, en Fa i en Nes (no té res a veure amb cap monstre escocès) pul·lulen, mitges ànimes en pena, pels camps eternament (és un costum espectral) i l'autora del relat li demana que pari que pari que pari i que busqui la Drona i li entri per les orelles i es torni el seu cervell. Aleshores connectarà amb el cor de la dona i ja mai ningú els separarà.

Comentaris

  • jajaja[Ofensiu]
    Eloi Miró | 31-03-2013 | Valoració: 10

    Realment molt original.

    En tot el conjunt és una obra molt divertida en la que aconsegueixes que el lector tingui un somriure des dels inicis fins al final (si més no jo!!!)

    Gràcies per haver-me fet somriure aquest matí de diumenge trist i monòton... per cert: he escoltat la cançó de TAKE THIS WALTZ que vas recomanar (bona bona)

    Salutacions

    Eloi

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

133216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).