El català en regressió?

Un relat de: Joan Colom
Sempre hi ha hagut apocalíptics vaticinant que la llengua catalana camina cap a l'extinció, però d'uns anys ençà sembla que aquesta opinió està més estesa. La predicció, però, no pren com a referència el coneixement de la llengua sinó l'ús social. No és que el seu coneixement vagi de baixa, sinó tot al contrari: cada cop hi ha més gent que ha estat escolaritzada en català; però, a l'hora d'utilitzar-lo al carrer, molts d'aquests segueixen preferint el castellà. Jo, que resideixo a València i cada tres mesos faig curtes estades a Barcelona, no sóc el més indicat per confirmar-ho o desmentir-ho. Sí que, quan estic arribant a la ciutat on vaig néixer i residir fins fa deu anys, penso "ara podràs parlar català pels descosits", però, quan escolto la gent pel carrer i vaig a fer gestions, quedo relativament decebut.

La llengua és, a parer meu, l'atribut més important i indestriable de la catalanitat, per davant de la pàtria; sí, heu llegit bé, per davant de Ripoll, Poblet i Montserrat. Si, a causa d'alguna catàstrofe inimaginable per ara, l'actual territori de Catalunya fos negat per les aigües oceàniques i els catalans haguessin d'assentar-se en altres terres, aquestes serien la Nova Catalunya, sempre i quan els desplaçats seguissin parlant català. Contràriament, si l'extinció del català al carrer fos un fet i només quedés TV3 com a relíquia de la llengua, considero que Catalunya hauria deixat d'existir, amb independència del nom que tingués aquesta nova realitat social. Acceptant això, hi ha alguna manera de revertir la tendència, tenint en compte que les estratègies vistes com una imposició acostumen a generar reaccions adverses?

Comentaris

  • Estructures d'Estat[Ofensiu]
    llpages | 28-09-2025

    Cooficialitat de la llengua, poder dirigir-se en català a les institucions públiques (policia, jutjats, serveis sanitaris, administració pública en general), ensenyament en català, rotulació dels comerços en català són algunes de les mesures imprescindibles per defensar la llengua. Malgrat això, segueix essent predominant el castellà al pati de les escoles. Veig difícil de revertir aquest darrer cas, perquè no podem obligar a parlar en català. No obstant, també diuen que els cursos gratuïts d'aprenentatge del català estan a cessar d'estudiants, de totes les nacionalitats. I sempre que em dirigeixo en català en un comerç, quedo gratament sorprès de les vegades que em responen en català. Obliguem-nos a parlar en català sempre, a qualsevol lloc i situació, pot semblar un granet de sorra, però cal remuntar com sigui.