Cercador
El bressol d'Era: una cara
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Quants silencis caben entre mirada i mirada, entre les paraules que flueixen com un rierol alegre de la teva boca?
Em cargolo en una butaca, allunyant-me del gelat misteri que acaricien els dits humits i freds de la pluja que, persistent, bat els vidres.
I tu descobreixes de les mans d'una bruixa de mar de lluny un petit mon que et fa somriure, habitat per un nen que mai oblida les seves preguntes. I mentre em llegeixes en veu alta, sovint t'atures i somrius, em comentes alguna cosa a la que assenteixo amb un cop de cap i un somriure de complicitat, rellegint aquestes petites grans veritats a traves de la teva veu.
Amb mandra i un xic de tendresa et demano que em llegeixis al llit... Avui al teu; ahir al meu. Pero mai de tots dos.
Aixo, construit al reves, es el que som: dues portes i dues vides que, al cap de moltes mirades es confonen ara en un sol llit i moltes vides. I jocs i literatura; molta literatura.
Nens que neixen d'una tija o brot tendre i es converteixen en terribles baobabs que perforen la terra i, si el mon es petit (i ho es; i ho som), poden fer-lo explotar.
Pero avui no.
Avui soc una nena que escolta el somriure de les paraules entre portes i silenci, entre silencis i mirades.
I m'adorm la teva veu amb la placida i trista tarda de mots que, com fines gotes de pluja, ploren de la boca al cor, humitejant-lo.
Voldria no despertar dels somnis càlids.
Comentaris
-
una cara[Ofensiu]donablanca | 05-09-2005
hola,
m'agrada molt això del nen que mai oblida les seves preguntes.
m'ha recordat la tranquilitat de la tarda a la platja quan es pon el sol (com a la foto) -
M'encanta somiar[Ofensiu]Heura | 10-06-2005
Ei! Arrib amb retard (fins avui) i encara he llegit poca cosa teva, però m'estàs agradant molt! Els teus relats demanen atenció i temps, t'aniré llegint i intentaré fer-te comentaris tan constructius com els que tu m'has fet (moltes gràcies, per cert!).
Encantada d'haver-te descobert! Una abraçada -
Ostres![Ofensiu]ROSASP | 08-06-2005
Quina fantàstica sensació de suavitat, de calma, d'equilibri...
Cadascuna de les frases té un sentit propi, és una explosió de colors i vida.
Una extranya llibertat, somnis compartits, dos móns per viure'ls, la tebiesa de les paraules regalima per la pell i es destil·la dins del cor.
L'he trobat optimista i vital, alhora que miraculosament balsàmic...
No ens deixis d'acaronar amb el batec de tantes sensacions!
Una abraçada molt gran!
-
bressol[Ofensiu]donablanca | 08-06-2005 | Valoració: 10
te un caire trascendent i filosòfic.
però l'ordre de les paraules és perfecte, en llegir-lo en veu alta produeix un so magnífic.
aconsegueixes fer frases llargues que es llegeixen com si fossin curtes.
en resum te molta qualitat gramatical -
i avui...[Ofensiu]Capdelin | 07-06-2005 | Valoració: 10
deixes la botànica, la zoologia, la geologia, l'antropologia, la ciència, la literatura, l'univers de paraules... i et deixes portar pels somnis... i els somnis no són freds com la ciència... són paraules dolces, eternes, mirades... un llit, una abraçada, un petó... aquelles coses despullades que ens fan ser eternament infants famolencs d'una carícia i un somriure...
ets meravellosa!!!
ptons i abraçades!!! -
Gràcies![Ofensiu]Mon Pons | 07-06-2005 | Valoració: 10
Sempre hi ha un subtil nus que ens cenyirà
entre belles fogueres
i engolides
per la nit
i cercant l'harmonia.
Valoració mitja: 10
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161281 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com