Cercador
El boig sense el miracle
Un relat de: BonhomiaEL BOIG SENSE EL MIRACLE
Endormiscat, busco un raig lluminós per apagar les espelmes que tinc al meu voltant, però no el trobo… començo a donar voltes per l’habitació preguntant-me si he ofès a un déu que m’he inventat… no trobo el raig perquè en tinc la culpa, i em cremo els peus apagant les espelmes amb ells… per a odiar aquest déu que no m’estima… sento cotxes i camions que passen per la Gran Via… només soroll… caic a terra i em faig mal en un colze… un altre càstig?
Al cap d’una estona es fa de dia… menjo un ou ferrat i no tinc pasta de dents, ja amb elles mig corcades, un mal horrible…
Avui és un nou dia per a molta gent… per a mi… un de tants d’altres de repetit… agafo el llibre de Nostradamus que tinc a la tauleta de nit… ell ho sap tot… ho va dir… alguna cosa ha de ser certa, no? Acabo un capítol i em dirigeixo la cuina… visc d’ous ferrats, un al matí, un al migdia i un a la nit. No m’alimento de res més… el demés durant el dia és descans…
Després de sopar l’ou ferrat de la nit, reposo les espelmes al voltant del meu cercle oratori… fins el dia que el meu déu em faci cas.
Sergi Elias Bandrés
29/05/2017
Endormiscat, busco un raig lluminós per apagar les espelmes que tinc al meu voltant, però no el trobo… començo a donar voltes per l’habitació preguntant-me si he ofès a un déu que m’he inventat… no trobo el raig perquè en tinc la culpa, i em cremo els peus apagant les espelmes amb ells… per a odiar aquest déu que no m’estima… sento cotxes i camions que passen per la Gran Via… només soroll… caic a terra i em faig mal en un colze… un altre càstig?
Al cap d’una estona es fa de dia… menjo un ou ferrat i no tinc pasta de dents, ja amb elles mig corcades, un mal horrible…
Avui és un nou dia per a molta gent… per a mi… un de tants d’altres de repetit… agafo el llibre de Nostradamus que tinc a la tauleta de nit… ell ho sap tot… ho va dir… alguna cosa ha de ser certa, no? Acabo un capítol i em dirigeixo la cuina… visc d’ous ferrats, un al matí, un al migdia i un a la nit. No m’alimento de res més… el demés durant el dia és descans…
Després de sopar l’ou ferrat de la nit, reposo les espelmes al voltant del meu cercle oratori… fins el dia que el meu déu em faci cas.
Sergi Elias Bandrés
29/05/2017
Comentaris
-
El que em transmet...[Ofensiu]Montseblanc | 03-07-2017
...el teu relat em fa esborronar. Soledat i desesperació. I allò que ens passa molt sovint, lo de pensar que els altres estan millor, o que els hi va més bé, fins i tot que tenen un Déu que els fa cas... Però tots som iguals i cada dia és un nou dia, i el que es repeteix és la nostra conducta i els nostres dimonis...
l´Autor
646 Relats
1852 Comentaris
515754 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.Últims relats de l'autor
- ESCAPADA A RISC
- ENVRAVACIONS
- M'HAN SUÏCIDAT
- GOIG D'ANHEL DE VERITAT
- A LA FI, VIA LLIURE
- CANT A L'ARMONIA SENSE AMO
- SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT
- LES NOVES PRIMAVERES
- Reflexió jo-jo
- RESSORGIMMENT IRRACIONAL
- JA SIGUI PENA, GUERRA O PRESÓ
- Maleïts estudis
- SI NO FOS INTUICIÓ...
- No vull ser.
- PER SI ÉS EL QUE ESPERA