El blanc i el negre

Assegut a la taula del Bar "Nit i Dia", tot prenent una pòcima, dos personatges singulars van seure a les dues cadires lliures de la meva taula.

- Perdoneu, la taula no és meva, però estic gaudint d'una estona tranquila i us demano que marxeu.

No semblaven hostils... però jo no els coneixia de res i tampoc tenia ganes de xerrar amb dos desconeguts.

- Si et diem qui som, segur que tens ganes de xerrar una estona.

Un dilema. Entro o no entro al joc de la proposta.... desconeguda. Sóc persona oberta i vaig dir que sí...

- Qui sou ?
- Jo sóc el BLANC .
- I jo sóc el NEGRE.
- Vaja... dos colors.... Jo sóc en Joan.
- Joan, volem parlar de nosaltres, va dir el BLANC.
- Em sembla que acabarem aviat. M'agrada el BLANC i no agrada, no m'agrada gens, el NEGRE.
- Per què ? un pel punxat, va preguntar-me el NEGRE.
- El NEGRE és foscor. M'agrada la claredat.
- La foscor invita a descobrir.
- I a ensopegar... i a "fotret de llorus".... i a "ficar la pota"...
- Això és el que li dic des de fa molts anys, participar el BLANC.
- Joan, una pregunta... vols contestar-me ?
- Sí
- Quan al vespre vas a dormir... com dorms amb llum o sense llum ?
- Sense llum
- A les fosques....
- Ja m'has enganxat !
- Sols que el negre existeix i aporta i ofereix moments interesants.
- Però, on hi ha llum.... la claror.... el blanc....
- Cert Joan... va dir BLANC.
- Joan, com és diu aquest Bar ?
- Nit i Dia.
- Doncs jo ballo amb la nit i BLANC balla amb el dia. Convivència.
- Potser no és questió de colors o de llums.... som existències que combinem moments de temps.... afegir BLANC.
- Sou amics ?
- Sí i per això estem asseguts un al costat de l'altre.
- Llavors...
- Som dos espais.... i som dos espais que tenen la seva llum... Aquesta frase la van dir plegats.
- Fins un altre, Joan.

Es van aixecar i caminar junts. Amb un somriure en blanc i negre.