Cercador
Dues velles cartes
Un relat de: Alberich- Compartir:
Un company ha passat pel tràngol d'haver de buidar el pis de la mare recentment morta.
Diu que, entre andròmines, paperots, i velles fotos, va trobar dues cartes que el seu pare, soldat de lleva de l'Exèrcit Popular exiliat a França, havia escrit des del camp d'internament d'Argelès.
Una d'elles contenia quatre fulls, escrits a dues bandes, on l'home abocava tota la seva nostàlgia, el seu amor, les seves quimeres, les seves pors. Ho feia en català, i al mig hi havia posat una petita flor boscana, que encara hi era, dissecada i marcida com el paper groc de la lletra. La carta havia estat oberta per la censura i retornada al seu destí. En el sobre s'hi podia veure l'empremta d'un segell que ho deia, i una frase que una mà barroera hi havia deixat: "Si eres español, escribe en la Lengua del Imperio".
Al costat n'hi havia una altra de carta, que aquesta si que havia arribat a les mans de la seva mare. Estava escrita en castellà, i deia amb tres mots i quatre ratlles, que ell estava molt bé i que els tractaven meravellosament; que s'enyorava i volia tornar. Acabava posant una data de l'any 1939, seguida d'allò de "Año de la Victoria", i abans de la signatura un contundent: "Saludo a Franco. Arriba España"...
Comentaris
-
Jo penso [Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 10-11-2008 | Valoració: 10
que soc bastant desmemoriat ja que si bé hi ha fets que recordo clarament, d'altres resten quelcom confusos, i en hi ha que fins i tot no soc capaç de recordar. Aquesta breu historia que tan be i amb tanta vida has sabut relatar m'ha recordat episodis de la meva infantesa un dels quals, (ara no se si et posaré be l'enllaç, doncs això de la informàtica...) un petit retall[Ofensiu]
de vida.
Del dolor que han patit tants dels nostres familiars fa menys d'un segle, i que encara resta fresc a la memòria ciutadana (volia posar popular, però no m'he atrevit, no lligaria aquí.)
I la realitat que varen viure molt dels supervivents, per pujar-nos a nosaltres, negant allò que volien i signant joies al dictador, per salvar la vida. Hem de ser conscients que a voltes, algú a de saber mantenir la flama en la clandestinitat, per pujar noves generacions. Ells tenen la força dels diners, nosaltres la de la raó.
I M.Salles, a part del fatxa aquest del Fraga, jo també voldria veure tancat, i a la mateixa cel·la, el traidor del Carrillo, que va deixar a l'estacada a molts socialistes que varen morir a Paracuellos.
La memòria vol dir recordar-ho tot, no?
Una abraçada egarenca Ramon
Ferran
O el bon vi.
Tots tenim amagats a la família alguna història que s'ha silenciat, fins i tot després de 30 anys de democràcia.
A casa, vam descobrir que el meu avi havia estat a una camp de concentració... un cop es va morir (l'any 1977). Per mi és un gran misteri què va passar a la guerra. A casa ha estat el "mutis" i "no diguis segons què, perquè algú et pot sentir i es pot utilitzar en contra teva" el llegat d'aquells anys nefastos.
Lluisba: sé que la llei de la memòria arriba tard i malament. Però arriba, al cap i a la fi. Potser es poden potser començar a guarir, una mica, algunes ferides que mai no s'han tancat. I que no ens diguin els feixistes que no s'han de reobrir: el problema és que mai no s'han tancat. Mai. Malauradament mai veuràs al Fraga a la presó, li agafa massa vell. Però veure'l una mica "preocupat" quan s'ha passat els últims 30 anys anant de demòcrata de "tota la vida" ja està una mica bé. Per començar.
Gràcies, Ramon. M'agrada com escrius i els temes que tractes.
A la meva família hi ha un cas extremadament semblant que fa posar els pèls de punta. Un avi meu va morir en un camp prop d'Argelés, a Montpéllier. També es guarden algunes cartes i documents, que donen per a fer una bona novel·la. Les meves fantasies terrorífiques sobre el pobre Lars semblen una conya infantil al costat del que hem passat tots plegats.
Sembla una broma negra i de mal gust que ara ens haguem de conformar amb una covarda llei de la memòria històrica. Perquè fins i tot els xilens i els argentins, dels quals en riem sovint, han fet una transició més raonable i més assenyada que la nostra.
És incomprensible que el senyor Fraga doni lliçons de democràcia. per a mi, que parli tan com vulgui: però que ho faci des de la presó.
Valoració mitja: 10