Dues finestres i dos trens

Cada dia en Jordi agafava el tren de les 7,15 cap a Maçanet. A Maçanet treballava a la terra. Era perit agrònom. El trajecte no era massa llarg i es distreia amb un dels diaris gratuïts, si havien arribat, a l’estació del Clot de Barcelona.

Quan no tenia el diari, mirava la gent que l’acompanyava, pujant i baixant de les diverses estacions. El tren no anava ple i li va cridar l’atenció, un dia, un senyor d’uns 50 anys, que li costava triar un lloc per seure. Amunt i avall del vagó anava mirant i provant seients. En Jordi, somreia amb respecte, tot apreciant sorprès la manca de decisió d’aquell bon home.

I això li va suggerir que ell també quan feia estudis sobre la terra, a vegades li costava prendre decisions. Una estona el tema de les decisions el va entretenir i colpir. Prendre decisions, segons els temes, no és una tasca fàcil.

El tren d’en Jordi, accepteu anomenar-ho així, normalment a Sant Pol de Mar, feia una aturada, tot esperant l’altre tren que venia de Maçanet. La raó era la via única i per tant una aturada tècnicament obligatòria. A vegades, l’aturada es feia a Canet de Mar.

En Jordi era una persona pacient i aquestes aturades, que no eren llargues, li oferien temps per observar el seu entorn. La seva observació era molt lliure, sense qualificar a persones i coses. Sols mirava sense cap mena d’intenció.

L’Anna vivia a Maçanet i cada dia agafava el tren direcció Barcelona, doncs era informàtica i treballava en una empresa de Serveis i Transports.

L’Anna duia sobre les cames un portàtil. Aprofitava el viatge per mirar el correu electrònic, tant el particular com el de la Empresa. I també, per donar-li resposta.

El tren de l’Anna era el que feia, per horaris, la trobada tècnica a Sant Pol de Mar.

Un dia els dos trens, aturats, uns minuts, per raons de seguretat, coincidiren les finestres del vagó de l’Anna i el vagó d’en Jordi, al mateix nivell i les seves mirades es van trobar.

De manera molt natural la mirada de l’Anna cercar al rostre d’en Jordi, i a la vegada, la d’en Jordi a l’Anna. De sobte, sonà un xiulet, i els dos trens emprengué la marxa, encara que dues mirades s’enganxaren al vidre de la finestra.

Des de llavors, cada dia, a la aturada tècnica a Sant Pol de Mar, unes mirades cercaven quelcom i desitjaven una coincidència de finestres de vagó de tren.

Un divendres, es va produir una avaria seriosa, a Sant Pol de Mar, i els altaveus informaren que els dos trens, el de Maçanet i el de Barcelona, restarien aturats almenys mitja hora.

El mar tranquil i acollidor viu molt a prop de Sant Pol i de l’estació i els viatgers van baixar dels vagons i sortir a donar un volt.

En aquell moment i sense finestres ni vidres, es van trobar, de nou, les mirades de l’Anna i d’en Jordi. I també les paraules.

Amb silencis i paraules curtes, van seure, plegats, a la sorra de la platja, i amb una dolça complicitat, els peus de tots dos van ser acaronats per les tranquil•les ones de la mar.

I el sol i el mar i la sorra i un parell de trens van ser testimonis d’una tendre amistat.

(Conte participant en el Concurs literari “Crea el teu conte” organitzat pels Clubs CatalunyaCaixa i guanyador del 2n. Premi de Narrativa Català, desembre 2010)