Dolços somnis

-La vols veure? Ha quedat molt bé, sembla que dormi.
No, no em feia res veure-la. Al contrari, tenia una certa curiositat, ho he de confessar. No podia acabar d'entendre la serenitat d'en Carles. Si respongués al manual d'instruccions habituals hauria d'estar desfet: perdre la dona i més com ell l'havia perduda semblava exigir una actitud més a to amb les circumstàncies. No sé, abatiment, desesperació, llàgrimes, què sé jo. I ell en canvi semblava que estigués exercint d'amfitrió en una festa. Es movia entre els diguem-ne convidats amb un deseiximent i una tranquil·litat que desmentia qualssevol dels tòpics que fan al cas. El vaig seguir fins a l'interior de la sala de vetlla.
-Tanca la porta.
L'ordre em va sobtar i per això mateix vaig obeir de manera mecànica. La remor que venia de l'exterior es va esmorteir i jo em vaig quedar palplantat a la porta mentre ell es situava a la banda dreta del túmul.
-Acosta't, home, que no mossega.
La situació començava a incomodar-me. Probablement hauria d'haver girat cua en aquell moment, però va poder més la curiositat que la prudència i em vaig situar a la banda esquerra, davant per davant d'en Carles, amb la difunta com a frontera.
- Mira-te-la, és ben bé ella. Ni morta li ha fugit el posat de no haver trencat mai un plat. Chapeau per als tanatopràctics, quin bon ofici, l'han clavada. I això que no els ho vaig posar fàcil, no. Quan vaig acabar amb ella, quina ganyota més lletja que feia..
Es va treure una pistola de la butxaca i la va gronxar a la mà dreta.
- T'imagines que entrés algú ara? Haurem d'anar per feina, no fos cas que ens enxampessin, oi? Bé, Fede, en això de les dissimulacions ets un expert, tot s'ha de dir. Hauria de dir éreu, esclar. Em va costar descobrir el vostre joc, però m'hi vaig aplicar i fins i tot tinc unes boniques pel·lícules de les vostres expansions. Per cert, noi, felicitats, tens una eina prou considerable, les coses tal com són. I que ara s'ho hagin de menjar els cucs...
Va allargar el braç i em va apuntar a la cara.
-Mira, t'ho explico. Ara t'acostaràs poquet a poquet cap a mi, eps, i sense piular. Si ets bon nen ho farem fàcil. Tingues en compte que a mi ja no m'hi va res. La policia acabarà per descobrir que vaig ser jo qui la va pelar, no em faig il·lusions, i en aquests casos tant li fa vuit com vuitanta. Molt bé, molt bé, aquí. Gira't d'esquena. Així, com un xaiet. Té, agafa el mocador i respira fondo. Que tinguis dolços somnis.

....................................................................................................

-Cas tancat.
-Sí noi, quins collons que ha tingut el paio. El que no acabo d'entendre és com s'ho ha fet per quedar-se de nit al tanatori i que ningú se n'adonés. T'imagines quina nit? Sol a la capella al costat de la dona. No ho pot superar i es fa saltar el cervell. I mentre a ella la fotien al forat a corre-cuita, ell cap a la sala d'autòpsies, quin disbarat. Si vas a mirar, llàstima que no els hagin pogut enterrar junts. T'has fixat en el taüt? Era enorme, ben bé hi cabien dos cossos.