Quietud

Un relat de: eumolp
A la vora de la mar hi ha una donzella, que rima amb cantarella i també amb paella. Podria afegir-hi graella i anella però amb això no anirem enlloc. Més val callar que no dir res. Això m’ho deia l’oncle Eustaqui poc abans de morir i quan va fer l’ànec tothom li va donar la raó perquè l’home, tot i que bellíssima persona, era molt pesat amb les seves sentències d’estar per casa.

Aprofito per dir que si quan arribo del carrer no em canvio la roba i em poso d’estar per casa no valc per a res. Ara, que poc que m’he de canviar, perquè a mi això de sortir al carrer ni m’interessa ara ni mai no m’ha interessat. Es pot dir que visc en un estar per casa constant, immutable, perpetu. Si algun dia es donés el cas que qualsevol cosa que es trobés de portes enfora, per petita que fos, em despertava algun interès, jo sortiria de bon grat. Però de moment, res de res.

Afortunadament em puc valdre de les comandes per internet i del servei a domicili. Fa anys m’havia d’ajudar amb els veïns, però ho feia a contracor perquè siguem sincers, si t’has de refiar d’algú arriba un dia que et veuràs obligat a retornar-li el favor i -una cosa porta a l’altra- acabes havent de travar relació i això crea una xarxa de compromisos i de mútues servituds que a mi no em fan ni m’han fet mai peça. Per això beneeixo a cor què vols aquesta època feliç en què per subvenir a les quatre necessitats bàsiques de les quals no ens podem desempallegar tenim un gavadal d’empreses que fan de tot per posar-nos les mans a les butxaques. I jo que els les obro ben content: una comanda llançada a les ones i al cap de poc un truc i algun bon jan esbufegat que em subministra el que he de menester i que no m’exigeix més enllà d’un gruny ambigu per girar cua i dur a la cuitacorrents els seu paquet de felicitat a alguna altra ànima sensible com la meva.

És per això que fa dos anys que no toco de peus a terra i que vaig amb els dits encreuats. Mentre el virus campi, jo feliç. Que ja se’m feia feixuc haver-me de justificar davant de tots aquests insensibles que no són capaços d’assimilar que la felicitat rau en la més absoluta de les solituds. Ara, en canvi, en tinc prou exhibint una mica de prudència perquè m’acceptin i em deixin tranquil.

Que les meves investigacions volen temps, quietud i paciència. I per si la cosa fa pinta de millorar i -déu no ho vulgui!- de solucionar-se, tinc a les golfes una bona colla de ratapinyades que en un tres i no res m’ho encarrilaran a la perfecció.

Comentaris

  • Òndia![Ofensiu]
    llpages | 10-01-2022 | Valoració: 10

    Sembla increïble, però jo conec més d'una persona que fan exactament el mateix que el protagonista del relat! I se'n vanten, per més inri! He rigut, trobo que està descrit amb molta traça. Tant caps, tants barrets en aquest món de mones.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de eumolp

eumolp

54 Relats

72 Comentaris

42448 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
jonais@gmail.com
...i si t'empeny la tafaneria (altrament dita sana curiositat): eumolp.blogspot.com