Benvolguda senyora

Benvolguda senyora:

Serveixin aquestes paraules que li escric de regraciament i d'un cert comiat. Poc em podia pensar jo, modest artesà, que vostè em portaria la fortuna. Quan vam fer tractes, no tenia pas previst que les coses prenguessin aquest curs que han acabat prenent i li puc assegurar que estava disposat a actuar amb la diligència, la precisió i la subtilesa que han estat sempre la meva divisa.

Potser l'error que va cometre va ser posar-me en antecedents de la dimensió real de l'herència a què la meva intervenció la situava en condicions d'aspirar. Som humans, heus ací la realitat indefugible, i el corc de l'ambició va començar a barrinar els meus principis d'ètica professional. I més quan vaig començar el que jo anomeno l'estudi de circumstàncies. El seguiment que vaig encetar de la seva tia Eulògia em va descobrir que, més enllà de la injustícia del nom, natura l'havia adornat de gràcies que si a vostè se li escapen a mi em van tocar profundament.

La seva vida solitària, el gest llangorós i la mirada perduda van ser definitius. Aviat vaig comprendre que no seria capaç de complir l'acord que havíem establert. Vaig fer el pas d’obrir-li el meu cor una tarda que ella prenia el seu te com d'habitud i la meva gosadia va tenir la recompensa d'un principi d'amistat que sense treva ha esdevingut una comprensió sòlida, un amor reposat i una promesa de futur plenament corresposta.

Demà -és per això que vostè rebrà aquesta carta avui- convocarà els nebots per donar-los la bona nova: ens casem el quinze del mes entrant. Serà una cerimònia discreta, només per als íntims. De la qüestió del testament, ja n'hem parlat i, malgrat la meva ferma oposició, és ella qui s'ha entestat de canviar-lo en benefici meu. La seva gentilesa previsora l'ha feta concloure que els anys que m'avança (i que en cap cas són un obstacle perquè les meves intencions siguin d'una puresa i transparència totals) l'han feta témer que faltant ella a la imprevista jo em quedés a l'escapça. No he trobat manera humana de fer-la canviar de parer. Crec que també els parlarà d'aquestes qüestions més crematístiques en la reunió a què els ha convocat.

No crec que sigui el cas, però tinc interès a fer-li veure que si es donés la circumstància que vostè decidís de parlar-li de l’acord que havíem fet i de posar-la en antecedents que jo era l'encarregat de precipitar el seu trànsit al més enllà, poc hi guanyaria. De fet, m'he avançat i jo mateix l'he posada al corrent. Un bell acte de sincera contrició, regat amb profusió de llàgrimes i segellat amb un perdó de pedra picada. De fet, no sabria dir-li fins a quin punt descobrir l'interès que vostè tenia a escurçar la seva estada entre nosaltres la va empènyer a esborrar-la de les seves últimes voluntats.

Bé, ja està al corrent de tot. Espero que les meves paraules no la trasbalsin massa i, perquè vegi que sóc honrat, li adjunto l'import exacte de l'avançament que m'havia fet. Prengui-s'ho com un estalvi. Jo crec que sumant-hi la quantitat que ja no m'haurà de liquidar per la feina acordada, en tindrà prou per quedar bé amb un regal de noces escaient i, qui sap, si de pagar-se unes bones vacances.

I per acabar, si em permet la gosadia, li afegiré que vostè ha guanyat un oncle agraït i jo una neboda que mai no m'oblidarà.