Tal dia farà un any

I ja n’estàs fins al capdamunt de dalt de tot de donar-li tantes explicacions, que si això, que si allò, que si tomba, que si gira, i total perquè no et serveixi de res de res, i vinga, tornem-hi i da-li que da-li. Fins que arriba un moment que no pots més i ho engegues tot a pastar perquè tant t’és sis com seixanta i el que vols és descansar d’una puta vegada, no sentir-li més la veu fent el corcó i barrinant-te l’orella perquè li confirmis que les seves sospites són fonamentades. I ja som en un punt que tant se me’n fot, que és com picar ferro fred o mirar d’omplir un cistell d’aigua, que ja m’ho deia la mare, aquesta noia no et convé, però jo no li vaig fer cas i així ens trobem ara, travessant la frontera del no retorn perquè arriba un moment en la vida d’una dona que ha de saber dir prou i això és el que jo dic ara. I té, té, té, té, té....

Doncs mira, un cop net i endreçat sembla que no hagi passat res. Ningú no la trobarà a faltar, i jo menys que ningú. Saps què et dic? Tal dia farà una any! I a viure,cony, que ja em tocava.