Equilibris sobre la corda d'un violí

equilibris sobre una corda de violí

(potser la nota)
(o la trista vida del penjat)

“tu!, surt d’aquí! fas nosa!”

(((jo noc, tu nous, ell nou, nosaltres noem, vosaltres noeu, ells nouen)))

és una bella conjugació,
sí,
però noure no és destorbar
–error evident–
noure és fer mal
(a alguna cosa o algú)

qui noïa?
el bon noïdor que bé noeixi bon noïdor serà)

que s’obrin els baguls i
ale hop!, que vessin ressons molt vells
i records arnats:

el cielo está entarabintanticulado,
quién lo desentarabintanticularà?

i a l’entremig la brisca, el braser i l’elena francis,
i més equilibris sobre la corda fluixa,

que cal un equilibri molt especial per caminar-hi,
i no tothom n’és capaç –diuen–
però és ben cert.

Però més enllà de tot
no oblidis mai
que la distància més curta entre dos interrogants
sempre serà el silenci.