Dolça i tendra bellesa

La teva tendra bellesa,
endolcida tros a tros,
reflexa en el meu mirall mil llunes
al voltant del teu sol.

La teva tendra bellesa,
sang fresca, sang calenta,
ara es gela, ara bull,
de fred,
i per una engalanada festa eròtica.

La violació del vers,
la violació dels astres,
banderes de tres mil colors,
festa engalanada pels teus preciosos patrons.

La teva tendra bellesa,
que sofreix greu malaltia,
al trobar-se eclipsada per mi,
jo,
astre pudent i imprudent,
que cerco en el teu forat voluptuós,
mil colors i mil astres prodigiosos,
més el flux més verinós.

Sang fresca, sang calenta,
segueix el teu caminet
fins a eixamplar-lo
com una rosa
que obre els pètals esperant
la pluja que la destrossarà,
la pluja que la desfarà,
per emmirallar aquest món,
tèrbol i mesquí,
plè de criatures prudents
com qui cerca un no-res,
com qui cerca el seu propi oblit,
enmig d'una pobra gentussa,
pintada de gris,
que no entén la teva dolça, oh,
tendra bellesa.