"Divertimentos"

Un relat de: Mercè Bellfort
L’activitat lúdica de la senyora Tomasa havia quedat reduïda a la seva gran passió per la música. Els jocs de cartes amb les amigues ja no tenien cap sentit. Fer punt de mitja tampoc. I molt menys encara, distreure’s mirant la televisió. La senyora Tomasa, després de molts anys lluitant-hi, havia de centrar les activitats en el camp auditiu.

Va acceptar amb resignació el diagnòstic del vell i respectat oftalmòleg que li confirmà la pèrdua definitiva de visió. Aquella era una notícia que es veia venir, deia ella mateixa, amb el toc d’humor negre que la caracteritzava. Tothom pensà, coneixent-la, que no s’ensorraria, i que com sempre havia fet al llarg de la seva vida, hi posaria remei.

Efectivament, la senyora Tomasa hi va posar remei però a la seva manera. Ningú no comptà que explotaria al màxim la vessant obsessiva que encapçalava el seu pensament. Lluny quedaven els temps on li era impossible treure’s del cap aquell mariner que la va enamorar tot lluint un impecable vestit blanc i una pell bruna espaterrant, allà a la seva Cartagena natal. Lluny quedaven també les cartes que adreçà insistentment a l’alcalde de la ciutat reclamant més bancs i més papereres per al passeig marítim. Lluny quedaven, per descomptat, aquells alumnes pacients que sofriren la veu incisiva d’una mestra que es passava el dia donant ordres perquè sí.

Ara, des dels veïns del primer pis fins als de l’àtic, s’havien de conformar amb l’alternativa presa per la senyora Tomasa. A una mestra jubilada, soltera, i per més inri cega, se li perdonava que els matés d’avorriment. La dona havia recorregut a la seva gran passió per la música clàssica. Ara tocava escoltar les vint-i-quatre hores del dia tots els “Divertimentos” que li queien a les mans. Sense treves ni concessions.


Comentaris

  • crohnic | 21-02-2012

    Fantàstic, Mercè! Me l'he llegit més d'una vegada i a cada nova lectura l'he trobat més bo... La senyora Tomassa és un exemple de com s'han de digerir els problemes que la vida ens presenta... Una gran lliçó d'optimisme. A més a més, has lligat molt bé la història amb el tema de l'avorriment, rodó!
    Gràcies pels teus bons comentaris!! Una abraçada ben forta!!

  • els teus personatges[Ofensiu]
    Xantalam | 21-02-2012

    són molt propers, Mercè, i les històries molt "teves", vull dir que tens un estil propi, amè, i això està molt bé. Moltes gràcies pel comentari tan generós, una abraçada, fins aviat :))

  • Una dona amb alternatives[Ofensiu]
    Frèdia | 19-02-2012

    Si la vista ja no pot proporcionar-li el gaudi, que sigui la oïda, però el que no pot fer la senyora Tomasa és renunciar a tot. Necessitem gaudir de petites coses cada dia per continuar estimant la vida. Malgrat la tragèdia que comporten les pèrdues tant per l’edat com per la malaltia, el tarannà de la senyora Tomasa és alliçonador. Amb el temps, ja aprendran a estimar la música clàssica, els veïns. Si no ho fan, pitjor per a ells. M’ha agradat molt, Mercè. M’ha recordat la teva manera de ser, sempre positiva. I és que els relats sempre delaten com som i què ens mou a la vida.

  • Bonissim,[Ofensiu]
    allan lee | 18-02-2012

    per re-llegir i tornar-hi. A las penas puñalades, diuen gent valenta i sàvia. L'história de la senyora Tomasa ens és propera, no és diferent de moltes altres, però la senyora Tomasa té quelcom que la fa inusual i gairebé única: la manera d'afrontar els reptes de la vida. Mercè, tens un estil natural, profund, i la teva lectura és sempre agradable, viva, em deixa amb ganes de més. Una abraçada, ben forta

    a

  • Molt bo[Ofensiu]
    brins | 14-02-2012 | Valoració: 10

    Ens expliques, benvolguda Mercè, un fet trist, la pèrdua de la visió de la senyora Tomasa, però ho saps fer amb un humor tan exquisit, que a qui potser més compadim és als pobres veïns que han de suportar els seus "Divertimentos". Com t'ho fas per portar el lector al terreny que tu desitges? Ets una artista!

    Molts petons,

    Pilar

  • Pobra senyora [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-02-2012

    i pobres veins ! Jo més que divertimentos diria que són "cabrejamentos " pels qui l'han de suportar tot el dia.
    Cada cop que veig penjat un relat teu és com si et tingués una mica més a prop i és una gran alegria per a mi.
    Moooolts petons,estimada Mercè !!!

  • Divertimento o no[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-02-2012 | Valoració: 10

    Ostres Mercè, pobre senyora Tomassa i pobres veïns que han de soportar divertimentos, tant si els agraden com no. Quedar-se cec és una putada, t'ho dic jo, però d'aquí a tocar el que no sona als que et rodegen, tampoc. Ja veig que la senyora Tomassa té bona personalitat i bon ànim i sort així per a ella. Però tots hem d'acceptar el que som i la protagonista hauria de baixar el volum de la música. És un relat deliciós, com tots els teus, ple d'humanitat i reflexió. Una abraçada.

    Aleix