Dins dels miralls: El fi de l'infinit

Pel teu comentari, de veres. Dius unes coses que em fan saltar els colors.... Saviesa. Em sembla una paraula massa gran per a mi, és com una camisa enorme que has d'anar entrant d'aquí i d'allí...

Tens raó, el meu lloc de treball em permet experimentar cada dia tot un grapat d'emocions, algunes molt intenses, i això em dóna la possibilitat d'explorar-me com a persona, i valorar l'ésser humà.

I referent al meu poema "Indomable", t'he de dir que no és la mort, sinó l'amor. ;)

Una forta abraçada, cuida't molt, i si mai necessites res, ja saps on sóc.

Una reflexió caleidoscòpica sobre la màgia de l'escriptura.
És tan fràgil el vèrtex que uneix el misteri i la bellesa, i és tan emocionant... és la corda fluixa per on camina l'art.

que t'ha recomanat al fòrum, i t'he llegit. I, realment, no me'n penedeixo. Té raó quan diu que tens un estil molt personal, i m'agrada molt com l'utilitzes per crear petits tresors com aquest. Un poema breu, però ple d'intensitat.
Ah! per cert, d'allò que dius a la introducció (Mentre escric, sempre em venen pensaments que no tenen res a veure amb el que estic escrivint...), a mi em passa el contrari... quan escric estic totalment absorta i no me n'adono de res més, i quan estic submergida en pensament que no tenen res a veure amb l'escriptura, als llocs més inesperats, se'm van acudint idees per treure'n poemes i relats... a vegades és horrible, perquè me'n vull anar a dormir i estic molt cansada i de cop, pum! la llumeta de la inspiració s'encén... i apa, a escriure les idees, perquè sinó, em fugen del cap... creu-me, no sé què es pitjor.. si això o si que se't vagin apareixent pensaments al cap que no tenen res a veure amb el que escrius. Però bé... moltes felicitats, benvinguda a relats, i endavant!! una abraçada

ho fas senzill i dius moltes coses, tens un estil mol personal i agradable de llegir.
Si també t'agrada dibuixar, llegeix i comenta en rnBonet, que per cert, avui és el seu sant.
Ell també Fa dibuixos i escriu, i en fi, fa un munt de coses.
Vinga, el poema; es curt i intens, i crea una imatge impactant `'un fet no gaire facil de descriure. Et felicito.

Tres de tres, ja et tinc als preferits!

Una abraçada.

Ferran