Cercador
Diana caçadora.
Un relat de: l'home d'arena- Compartir:
... I em mira, desafiant, menyspreadora, sense deixar de rosegar el xiclet amb la boca oberta.
M'agafa amb dos dits la carcassa buida del DVD que vull endur-me, i quan en llegeix el títol, fa un gest exagerat de fàstic. Sense amagar-se!
Li he endegat el bitllet més mostós de 5 que tenia.
No era el moment de fer-li una altra cosa.
Quan m'ha reballat les tornes a sobre el taulell, m'he mossegat la llengua per no dir-li una bestiesa, i amb prou faena he aconseguit pronunciar un "passiu bé" estricte. Aleshores, la molt xalefa!, m'ha fet l'ullet i me n'ha contestat un altre d'igual, estrafent-me, i fent esclatar alhora el globus de xiclet amb sabor a maduixa agra.
Serà pendona!
Al carrer prove d'oblidar-me'n de seguida.
Que en sabrà ella de "Las invasiones bárbaras". De segur que ni l'ha vista!
Capficada marxe i...
Rebotons! A la cantonada!
M'ensume bronca. El que em faltava!.
Hi ha dos individus panxuts i ben borratxos.
Em miren, xiuxiuegen, i m'assenyalen.
Hauria d'haver eixit amb la Dolça. És dòcil, però se sap imposar només amb aquella carota de mastí.
- Que rebona que estàs, carinyo! Vols que t'aguante alguna cosa?
- Per eixe culet i eixes mamelles, jo deixava les putes, i la poca dona que em queda. Bonica!
Jo prove de no fer-los cas, i camine més de pressa. Aníbal ja deu ser a casa.
- Ei! Espera't! Que ens has enamorat, i caldrà celebrar-ho! I tu... Tu tens carn de sobra!
I em mostra la indecència que voldria fer-me amb la seua llengua bavallosa!
- Només volem un poc de pit, i l'entrecuix. Nosaltres hi posarem el que fa falta per adobar-ho... Ha,ha,ha!!
I riuen! Riuen! Riuen aquelles rates llefiscoses! I una, de sobte, se'm llança a sobre i em grapeja un pit, i prova de besar-me a la boca!
Ja en tinc prou! Em dic a mi mateixa. I amb un crit esgarrifós i salvatge ...
A casa, engegue el DVD mentre Aníbal para taula.
Tot el pis en fa oloreta d'alls fregits.
Ell, tan seriós i circumspecte, quan li ho he contat, no m'ha dit res per blasmar-me, ni un, ni mig, retret.
Només m'ha dit que ell faria el sopar, i que em calia una bona dutxa. Que de la roba, se n'encarregaria ell també, les taques de sang cal rentar-les de seguida.
Després, amb un somrís, m'ha agafat les despulles, i ha marxat cap a la cuina.
Jo ja sabia que no m'havia de tirar res en cara.
Al meu Aníbal li encanten els ous fregits amb alls.
Comentaris
-
hòstia![Ofensiu]manel | 03-07-2007
L'he començat a llegir i m'ha vingut com un deja vu, jo això ja ho he llegit abans - m'he dit. I poques paraules més tard ho he entès, ni deja vu ni hòsties, jo era el jutge d'aquest repte que finalment vas enviar però no pas com a home d'arena (me'n recordaria).
I me l'he acabat de llegir i he tornat a pensar al mateix. Molt bèstia la història! Això sí, la trama ben portada.
Salut company, i compte amb les exquisideses que fiques a la paella.
-
Òstia![Ofensiu]hipocrates | 03-07-2007 | Valoració: 10
(o és hòstia!)?
No hi puc dir res més. -
Narrador[Ofensiu]Anagnost | 03-07-2007 | Valoració: 10
I de sobte, el poeta, esdevé un narrador sarcàstic, dotat d'un humor valencià -crec que hi ha un sentit de l'humor valencià difícilment imitable-, que ens deixa amb un "collons!" final, a la boca. Puc demanar-te que insisteixis en aquest tipus de literatura? Tots t'ho agrairíem. Ep!, sense deixar la poesia de banda!
-
...[Ofensiu]gypsy | 30-06-2007 | Valoració: 10
quin cinisme, mare de déu!
es pot ser així?, és evident que sí, doncs sempre la realitat supera la ficció per inversemblant que se'ns mostri.
Un molt bon relat company.
Les poesies són un puntasso però això no ho desmereix en absolut!!.
petons
Bon títol!
gypsy -
Molt bó, company![Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 30-06-2007 | Valoració: 10
Tinc problemes per escriure el comentari, perquè encara no he deixat de riure amb el final...
M'encanta el ritme de la narració.
Per cert, he de dir que malgrat el que pensin alguns lletraferits, torracollons i "superentesos" de la "intel·ligentsia" barcelonina, a mi "Las invasiones bárbaras" em va agradar moltíssim. Potser perquè, per sort o per desgràcia un comença a tenir una edat, i tenia el referent de "El declive del imperio americano".
Tornant al principi, el relat, que és del que es tractava, és francament genial. I el detall dels ous amb alls, més encara.
Salut! -
ginebre | 27-06-2007
puc equivocar de molt, però això em sembla un relat d'humor negre, negrissim!!
Els ous fregits amb alls??
Es clar que el bavós s'ho ha ben guanyat.
Si l'encerto l'endevino....! -
Òndia i recollons![Ofensiu]rnbonet | 26-06-2007
Un 'home d'arena' -essencialment poeta- que se'ns despenja com narrador! I amb una 'variant moderna i actual' d'una figura mítica clàssica! I que, a més a més, aconsegeuix un relat enganxador, obert i tragicòmic...! Tota una troballa, tu!
Des d'un poblet pròxim del nord...Salut i rebolica !!!
Valoració mitja: 10
