DIA D´ESQUI

Sent molt joveneta una vegada amb els meus pares vàrem visitar a uns amics a Madrid. Recordo que el viatge va anar bé i ens vàrem presentar a casa dels amics un dia d'hivern . Feia molt fred i per la ràdio del cotxe vaig sentir que nevaria a Navacerrada. El meu pare va comentar que potser ens podrien acostar fins a les pistes, els amics li havien parlat moltes vegades que anaven allà a esquiar.

La rebuda va ser sensacional, els amics dels pares no s'acostumaven gaire a la Capital del Reino i al veure l'espetec de Vic i les llonganisses es varen posar molt contents. També pel fet de poder parlar amb català, ells uns antics pagesos de la contrada d'Osona s´els feia costa amunt el parlar castellà, vaja que s´els entrebesaven les paraules.

Recordo que tenien una nena de la meva edat i un nen una mica més petit. Ens varen acollir com a bons amics i ens varen ensenyar la Capital, que vàrem trobar era bonica. Ara la meva mare va comentar que allà no tenien mar i que el Manzanares no era res de l'altre dijous.

Al cap d'un parell de dies el meu pare va comentar que, ja que el dia vinent era diumenge potser ens podríem acostar a Navacerrada i que els nens esquiessin. No cal dir que tothom va estar d'acord inclosa jo que m'agradava molt la neu i que per si de cas, havia posat el meu vestit a la maleta, sols em mancarien els esquis que suposava es podrien llogar.

I dit i fet, de bon matí ens vàrem llevar i després d'esmorzar varem marxar tots plegats cap a Navacerrada, la senyora amiga dels pares ja va dir que no era cosa del altre dijous, que la Molina estava molt millor.

Després de llogar esquis els tres nanos ens vàrem adreçar a les pistes disposats a esquiar. Comprarem forfaits i ells que ja coneixien els balesquis m'acompanyaren a agafar un d'ells.

El telesquí era una mica antic, jo no havia vist mai un com aquell. Es tractava d'una mena de pic que t'empenyia pel cul i podien pujar dues persones, havies de posar l'esqui al costat del del acompanyant i lliscar cap al cim. Els germans m'ho varen ensenyar i es varen muntar al meu davant. Jo vaig agafar el que sortia darrera seu i al meu costat es va posar un xicotet més o menys de la meva edat.

Hola va dir. Eres francesa?
No vaig dir , jo una mica modoseta i timidament
Es que te he oido hablar i parecia francés.
Pues no, vaig dir jo es català
Catala !!va dir el noi com si hagues sentit una cosa molt dolenta
De donde eres ?
De Barcelona vaig dir jo , i que passa?
Pues nada va dir el noi, em va donar una empenta i vaig caure precisament en el lloc més costerut del telesquí.

Ell reia i deia, a mi no me gustan los catalanes.

Jo arrebossada de neu fins al coll vaig cridar ben fort.

Dons mira a mi els castellans imbecils tampoc, apa i ves a pastar fang imbecil !!!

Així va començar el meu dia d'esquí a Navacerrada, us asseguro que vaig procurar cada vegada anar sola en el telesquí , no volia trobar-me amb una cosa semblant. Els amics dels pares quan els hi vaig explicar varen comentar que devia haver trobat el noi més ruc de les pistes.

Més jo no les tenia totes i pel que pogués ser els feia vores. Potser aquell dia vaig començar a tenir una mica de mania als de Madrid i també vaig pensar que Navacerrada com deia l'amiga de la mare no era res de l'altre dijous.