DESVIRTUATS

Finalment, les autoritats han cedit a les pressions populars. Un cop més, s’ha demostrat el poder de les paraules escrites.
Iniciat en les pàgines del nostre diari, a la secció d’opinió, l’afer va rebre multitud de mostres d’adhesió per part dels lectors. Fins a aconseguir traspassar la frontera de la nostra premsa escrita i esdevenir un assumpte d’estat.
Soc una dona desvirtuada, així encapçalava la seva carta de rebuig. Mancada de totes les aptituds que se’m suposen pel simple fet de ser una femella. I, després d’infructuosos intents per simular una conducta tradicional, aliena a la meva naturalesa, renuncio definitivament a ser una dona normal. En no disposar de les següents virtuts: la resignació, l’abnegació, la maternitat, el sacrifici, la submissió, l’obediència, l’atenció i la cura... I, en no ajustar-me a cap de les virtuts que se li suposen a la dona dins la societat, en un acte de rebel·lia, evidencio la necessitat de l’existència d’un nou gènere on m’incloc. EL GÈNERE DESVIRTUAT.
L’allau de missives ens va desbordar. Les respostes donant suport a les seves declaracions col·lapsaren els nostres servidors. I, no tan sols, provenien del sexe femení. Els homes es varen declarar en rebel·lia, també. Afirmaven, no encaixar dins els estàndards de les virtuts masculines i desposseir virtuts com: la fortalesa, la superioritat, l’agressivitat, la fredor i la dominació. Per tant, es consideraven membres de ple dret del nou gènere desvirtuat.
Per primer cop, ambdós gèneres fugien dels patrons establerts. Ni franges d’edat, ni religió o classe social eren una barrera. Tots estaven d’acord. Es sentien atrapats dins el patró binari imposat per la societat.
I, davant la pregunta: tu que ets?, responien, un desvirtuat. El govern obligat a satisfer una part important de la població decidí incloure per unanimitat ELS DESVIRTUATS, com a nou gènere.
I jo, em pregunto: no seria més fàcil tractar-nos a tots amb el terme PERSONA.

Signa, un periodista de gènere desconegut.