Cercador
Desde sempre i per sempre....
Un relat de: Marteta- Compartir:
Sincerament, penso que alguna cosa dins mi ja em preparava per aquesta sorpresa que ja era un poquet esperada.
En un principi em va fer mal saber-ho, però , a mesura que van anar passant les hores m'en vaig adonar de que no em servia de rés estar així amb mi mateixa, i que el millor era deixar-ho anar, no donar-li importància.
I és veritat que vam viure moltes coses juntes, però ja ho diuen; tot el que comença acaba. I ara o més tard això havia d'acabar.
No us miro amb mals ulls, no us tenc cap mena de rencor. Encara puc somriure quan recordo tots aquells moments que vam viure durant tant de temps. Encara us considero part de la meva vida, simplement vosaltres us heu canviat de lloc. Encara penso en el que podria haver passat si rés d'això estigués passant en aquests moments. Encara vull pensar que tot això que em passa a mi us passa també a vosaltres...
Vull pensar que no em guardau rencor.
Vull pensar que sempre us enrecordareu de mi, sempre.
Vull pensar que sabeu que jo estaré sempre aquí, per vosaltres, sense rencors, sense mals moments en la memòria, i amb una llarga vida per viure per endavant.
Comentaris
-
Del relat...[Ofensiu]Bonhomia | 12-03-2012 | Valoració: 10
I QUE SIGUI PLENÍSSIMA D'AVENTURES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Sergi : ) -
Pel que fa...[Ofensiu]Bonhomia | 12-03-2012 | Valoració: 10
...al teu comentari, doncs em vas salvar de l'hipermegatràngul amorós i existencial que m'ofegava. Si, no sé com dir-t'ho, però va ser principalment no, justament el teu el que em va ajudar a pensar, reflexionar i passar a l'acció, i aquesta va ser escriure el següent poema en el qual hi vaig posar unes energies positives encara que el to en algun moment pugui semblar desmesurat o mal escrit, talment el títol, però és que la cosa era molt seria, jo no em sostenia per enlloc i estava pecant d'una sensibilitat extrema que em duia a lan desesperació. La veritat és que no sé com agraïr-t'ho, però vaig aconseguir treure'm de sobre el nas i la boca un embut que no em deixava quasi ni respirar. D'aquí l'aspror sincera del relat que ve a continuació d'aquest.
Moltes gràcies, Marteta!
Sergi -
Fa pensar...[Ofensiu]Gemma Matas Gustems | 09-03-2012 | Valoració: 10
És molt important intentar oblidar la rancunia i anar tirant altra vegada procurant trobar la il·lusió amb tot el que fas.
M'agraden molt les teves reflexions.
Una abraçada.
Gemma -
Aprenent sense rancúnia[Ofensiu]Unaquimera | 07-03-2012
No és tant important saber la causa de les coses que passen, sinó el que aprenem d’elles.
Si tu has aprés a encaixar els canvis sense amargar-te ni guardar rancúnia, crec que estàs en el bon camí, de veritat.
M’ha alegrat tornar a saber de tu: Espero que els estudis vagin bé, que la resta de la vida també, i que et passis per aquí sempre que et vingui de gust!
Ara t’envio una abraçada de les bones,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
227 Relats
394 Comentaris
165989 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77