des-Memòria

He de dir que el teu poema m'ha agradat en certes coses, i hi he vist alguns errors.

Comencem pels errors. Jo crec que un ha de fer una el·lecció al escriure un poema: o bé el fa rimar o bé no ho fa. I, o bé fa una rima consonant o assonant. En el teu cas fas la primera estrofa consonant i la segona assonant. I a més l'estructura canvia: primer és ABAB i segon és AABB. No seria problema si el poema fos més llarg, però al ser curt... jo crec que trenca el "ritme". Per exemple, podries intercanviar els versos segon i tercer de la segona estrofa, i hi hauria una certa millora.
Després petites cosetes: jo treuria això del to. Així podries dir:
Quan, de mi, només vull llegar-los el gris
que ja s'entén i queda millor amb el ritme.
Després crec que hauries de posar algun dels articles que treus (si ho fessis per qüestió de sil·labes s'entendria, pero no és el cas, crec). I no entenc el segon vers: potser es pot treure el que...
En resum: recomano retallar i afegir diverses coses poc importants per que es guanyi en ritme i en coherència.

Ara bé la part bona: m'agraden les imatges que descrius, no són gaire tòpiques... M'agraden algunes de les paraules: nafres, grafies, averany... I la rima que fas no és gens fàcil: dies/grafies.

Crec que si et centressis més en el que dius, escoltessis com sona en el teu cap (o en veu alta) i fins hi tot deixessis volar més la imaginació a l'hora de crear imatges, tindriem un bon poeta entre nosaltres!


Xavier