Denotada hipocresia a tort i dret

Raonaments disfressats de vagues retòriques
asseguren haver vist la veritat desvestida,
en progrés, cap a ser ostatges de l'afirmació.

Afirmats estem i hipòcrites romanem
en el camí de l'escàpol determinant
que allibera tot gènere corruptible.

Resignificant-se oportuna, la gosadia s'entromet
en el sí de la generosa tribulació
sense ànim de ferir sensibilitats indòmites.

En saber-se la desídia del pou de la virtut,
havent sostret la disquisició del seu dubte,
es té en compte l'inventari de carícies.

Sembla ser que tots els indicis duen a l'onerària
aptitut de concloure l'acte inquisitiu
de robar pensaments en una redada poètica.

Assestats els cops sobre la taula,
s'esmunyen els prejudicis aliens a la paciència,
entenent que encara queda molt per manifestar.

Asseveren que la raó és immanent a l'home insípid,
mentre la desraó teixeix arguments per afavorir
que la hipocresia es reinventi, i eventualment, es copsi.

L'aptitud dels juganers quedarà, així, reflectida
en la infinitud i la versatilitat de frases
en les que significar-se idiotitzat per la massa.

No és real, ni legítim conformar-se amb ser transparent,
davant la opacitat del cel enteranyinat d'astres
en la fecunda perseveració de l'ésser diví.

Assimilat el corruptible dissident de les mercaderies
en el trànsit cap a l'abundant tenacitat anunciada
es menysté l'imprevisible sentit del ridícul.

Creuen que ja no queda més veritats per ventilar
en el safareig de la incontinència mediàtica,
per tant, només resta persistir en confirmar la quietud.

I es percep que, tot plegat, s'assenten els fonaments
d'una societat emparada en la sistemàtica
i denotada hipocresia a tort i dret.
___________________________________________________

llamp! dixit