Cercador
Dels ocellets a la inquietud.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Al País Valencià el dilluns següent al de Pasqua també és festiu: celebra el patró, Sant Vicent Ferrer. Així doncs, com que no havia de comprar, aquell matí assolellat vaig passejar fins al barri de Patraix, arribant un pèl més enllà de la plaça de l'antic poble: fins a la plaça d'Enric Granados. El que més m'agrada d'aquesta, molt més gran, és l'arbreda que envolta el jardí, d'una frondositat que gairebé evita que raigs del sol de migdia arribin a terra. Així que vaig seure en un banc, a fruir del microclima de frescor i la cridòria dels ocells, dedicant-me a observar-los picotejant el terra: des del carranqueig de coloms i tórtores, amb aquell característic capcineig, a la competència de les cotorretes que els arrabassaven les engrunes, passant pels saltirons dels pardals, testimonis d'aquella competició desigual. I vaig acabar especulant amb la possibilitat de traslladar aquestes observacions a un relat.
Poc m'imaginava jo que hora i mitja més tard començaria l'estrany fenomen que finalment s'enduria el protagonisme del relat. De quin relat?: doncs del que esteu llegint.
Efectivament, en arribar a casa em vaig estirar al llit una estoneta, cosa que acostumo a fer quan torno de caminar, sobretot si la nit anterior m'he quedat fins tard, veient una pel·lícula a la tele, i he dormit poc. I cap allà a l'una em vaig llevar, estranyat que al mòbil no hi hagués cap whatsapp recent. En entrar al lavabo el llum no s'encenia. Vaig provar un altre interruptor, i tampoc. Llavors vaig sortir a l'escala per veure si era tota la finca, que s'havia quedat sense llum, i efectivament, no anava l'ascensor ni l'enllumenat. Se'm va ocórrer mirar per la finestra, i les cases de davant també estaven a les fosques. Hauria afectat una part de la ciutat, el tall de subministrament elèctric?
A les dues, baixant a peu per l'escala per anar a dinar, em vaig trobar uns veïns que pujaven i els vaig preguntar si l'apagada afectava tot el barri. Em van contestar que s'havien pogut comunicar amb uns coneguts, abans del silenci definitiu, i que afectava a tota Espanya i part d'Europa. En arribar al restaurant, també a les fosques, no em van poder donar més informació. Ja amoïnat, mentre dinava anava barrinant: una fallada tècnica podia tenir tal dimensió o era un advertiment de Putin als països de l'OTAN? De tornada a casa, vaig provar de fer l'habitual migdiada, però no em vaig adormir. Llevat i assegut arran de la balconera, vaig llegir mentre m'ho va permetre la claror crepuscular. Sentia passar el temps, sense saber com podria obtenir informació: dubtava que cap emissora de ràdio estigués operativa, però no perdria res provant-ho; així que vaig activar la del mòbil i vaig sintonitzar la SER, on Carles Francino anunciava la recuperació progressiva del subministrament elèctric en molts territoris.
Ja més tranquil, només era qüestió d'esperar: cap a les vuit va tornar la llum, tot i que la connexió a Internet no es va normalitzar fins l'endemà.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCIII (tema: APAGADA 28/04/2025), fora de concurs, i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Poc m'imaginava jo que hora i mitja més tard començaria l'estrany fenomen que finalment s'enduria el protagonisme del relat. De quin relat?: doncs del que esteu llegint.
Efectivament, en arribar a casa em vaig estirar al llit una estoneta, cosa que acostumo a fer quan torno de caminar, sobretot si la nit anterior m'he quedat fins tard, veient una pel·lícula a la tele, i he dormit poc. I cap allà a l'una em vaig llevar, estranyat que al mòbil no hi hagués cap whatsapp recent. En entrar al lavabo el llum no s'encenia. Vaig provar un altre interruptor, i tampoc. Llavors vaig sortir a l'escala per veure si era tota la finca, que s'havia quedat sense llum, i efectivament, no anava l'ascensor ni l'enllumenat. Se'm va ocórrer mirar per la finestra, i les cases de davant també estaven a les fosques. Hauria afectat una part de la ciutat, el tall de subministrament elèctric?
A les dues, baixant a peu per l'escala per anar a dinar, em vaig trobar uns veïns que pujaven i els vaig preguntar si l'apagada afectava tot el barri. Em van contestar que s'havien pogut comunicar amb uns coneguts, abans del silenci definitiu, i que afectava a tota Espanya i part d'Europa. En arribar al restaurant, també a les fosques, no em van poder donar més informació. Ja amoïnat, mentre dinava anava barrinant: una fallada tècnica podia tenir tal dimensió o era un advertiment de Putin als països de l'OTAN? De tornada a casa, vaig provar de fer l'habitual migdiada, però no em vaig adormir. Llevat i assegut arran de la balconera, vaig llegir mentre m'ho va permetre la claror crepuscular. Sentia passar el temps, sense saber com podria obtenir informació: dubtava que cap emissora de ràdio estigués operativa, però no perdria res provant-ho; així que vaig activar la del mòbil i vaig sintonitzar la SER, on Carles Francino anunciava la recuperació progressiva del subministrament elèctric en molts territoris.
Ja més tranquil, només era qüestió d'esperar: cap a les vuit va tornar la llum, tot i que la connexió a Internet no es va normalitzar fins l'endemà.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCIII (tema: APAGADA 28/04/2025), fora de concurs, i consta de 500 paraules segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Contrast[Ofensiu]SrGarcia | 07-05-2025
Un contrast molt fort entre la primera i la segona part. De la descripció bucòlica a l'estranyesa.
Una narració casolana d'un fets que ens van afectar a tots. -
Aviat[Ofensiu]Prou bé | 06-05-2025
Aviat passaré els matins a la caleta menorquina i les tardes veient passar el veler al port de Fornells.
Jo no sóc l'àvia de la Daniela, tret del primer relat de les protagonistes, "Innocència " (30/12/23) però sí que sóc la que va caure pel forat de l'escala.
Cordialment
Carme -
Una vivència [Ofensiu]Prou bé | 06-05-2025
Una vivència particular de l'apagada que vam patir. Una crònica si no fos per uns tocs de poesia.
M'ha agradat i he fitxat el m'agrada
Amb total cordialitat
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.
- Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.
- Teràpia i morositat.
- Gossos.
- Comptant morts.
- Si Rnbonet m'ho confirma,
- Reflexions pasquals d'un descregut.
- Tal faràs, tal trobaràs.
- Costa amunt.
- Grafits del tercer origen.
- Vint nanoocurrències sobre CREU.