DEFECAR ÉS TOT UN PLAER

Tot i aquest títol escatològic, no és de l’acte d’anar a fer feines majors del què vull parlar, sinó del temps què hi dedico. Sortosament, per a mi, aquesta funció és del tot regular, i puc escollir gairebé el moment en què vull realitzar-la, i això em permet poder disposar de temps suficient, com per entretenir-me i aprofitar la postura de descans, per a fer distintes tasques, i sense cap mena de pressa.

Tasques què, fer-ho en d’altres moments, suposaria una pèrdua de temps que no sempre estic disposat a consentir. Antigament, quan no disposava de mòbil, aprofitava per dedicar-ho a lectures recreatives bàsicament, però ara, amb aquests dispositius intel·ligents, és quan més estona estic a visionar i respondre whatsapps intranscendents que se m’acumulen a diari, atesos el nombrosos grups de col·lectius als que estic subscrit.

Els que em coneixen d’aprop, ja saben que vaig fent el seguiment dels seus xats en aquest moments de recolliment íntim i de mínim esforços quan, sortosament, així s’esdevé. I això, a mi, m’ocasiona tot un plaer, (a part de l’evacuació adient -per suposat-), de poder anar socialitzant-me cada dia més.

L’acte de dedicar bona estona a una funció biològica imprescindible, (i a la carta horària, es podria dir) a part de relaxar-me, és tot un plaer pel benefici cultural, social, i visual del món on hi estic convivint. No m’estranya, a vegades, que col·loquialment i amb tota l’estimació de què són capaces les meves amistats, els meus contactes més propers, quan esperen alguna cosa de mi d’interès nul, prescindible i intranscendent -òbviament-, em diguin: “Au, ves a cagar” (i perdó per l’expressió). Ah! I per cert, aquesta carta, ha estat inspirada en un moment del qual vostès, amics lectors, ja poden haver endevinat si és que han prestat l’atenció adient.

Crec que una mica d’humor (que no sigui gràfic) en els mitjans de comunicació actuals, sempre és convenient, i més en la situació actual. Si amb aquest escrit, he facilitat que les comissures dels llavis d’algun lector es moguessin una mica per dibuixar un lleuger somriure, ja em dono per satisfet.

Jaumedelleida