De nou, al món laboral. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
.La trucà el gendre per donar-li una notícia insòlita: aquell desig de tornar a treballar, expressat a taula l’últim Nadal, entre copa i copa de xampany, havia tingut resposta; la trobaria a la tercera plana d’anuncis classificats de La Vanguàrdia, entre les ofertes de treball.

Era ben estrany, aquell anunci: contravenint la tònica dominant, que negava tota oportunitat de trobar feina a qui hagués complert quaranta anys, buscaven una auxiliar administrativa d’entre 45 i 50, preferentment vídua! Però no s’ho pensà dues vegades: aquella nit redactà un currículum, bàsicament l’ocupació que havia tingut fins que als vint-i-sis anys, amb el naixement de Laia, havia decidit dedicar-se en exclusiva a la llar, i a l’endemà a primera hora ja era a l’empresa anunciant, amb altres tres candidates, esperant torn per a l’entrevista. Dos dies després la telefonaren per comunicar-li que la plaça era seva.

Com que hi havia bon rotllo entre companys, no tingué problema a integrar-s’hi. Un dia, quan ja portava vora un any treballant-hi i havia fet força amistat amb Ernest, el delegat de personal amb qui coincidia a l’autobus i parlaven de tot, li preguntà per què la direcció aplicava criteris tan inusuals en la selecció del personal femení. Ernest opinava que l’empresa no volia ser acusada, com la majoria, de retribuir pitjor les treballadores que els treballadors, no pas per creure-les menys intel·ligents sinó per la major probabilitat que deixessin la feina —en casar-se o ser mares— o pel major risc de causar baixa laboral —per maternitat o malestars menstruals—, i que la solució era contractar només postmenopàusiques. De passada, limitant la contractació a una feminitat ja de baixa, per expressar-ho cruament, també s’allunyava el risc que sorgissin relacions amoroses en la plantilla, amb la baixada de rendiment que això solia comportar.

La moralitat de tot allò era que, anàlogament al que passava amb la progressiva robotització dels procesos productius, que no conduïa a deslliurar al treballador de feines ingrates sinó a l’atur, l’equiparació de sexes en el món laboral no es podia completar en un sistema com el capitalista, regit exclusivament per l’afany de lucre.

Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXLV (tema: DONES) i consta de 350 paraules —entre elles "intel·ligència", "amor" i "feminitat"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

  • Respostes:[Ofensiu]
    Joan Colom | 21-03-2023

    És clar, que és discriminació de gènere!

    El que dic és que la plena equiparació de sexes en el món laboral només es podrà donar fora del sistema capitalista, no que s’hagi de donar automàticament: el nou sistema podria haver heretat una visió purament economicista de la producció, i encara poden subsistir prejudicis masclistes. En altres paraules, la superació del capitalisme no és condició suficient per a la plena equiparació de sexes en el món laboral, però sí condició necessària.

    Quant al desastre mediambiental, no cal anar massa lluny: la portada de La Vanguardia d’avui (21-03-2023) du aquest titular: "Els experts de l’ONU veuen irreversible l’efecte del canvi climàtic. Els científics consideren insuficients els plans de xoc actuals i demanen que es prenguin decisions urgents per evitar més estralls."

  • Historicitat[Ofensiu]
    aleshores | 21-03-2023

    “…l’equiparació de sexes en el món laboral no es podia completar en un sistema com el capitalista, regit exclusivament per l’afany de lucre. “

    Costa de trobar algú que insinui la historicitat de les relacions de producció: coses que avui són d’una manera però que ens pot convenir que en siguin d’una altra. Especialment, quan de NU ens fan un darrer avís abans del xoc definitiu amb l’iceberg i mentre escoltem impassibles l’orquesta servant ben fort la nostra quotidianitat com si la força en servar-la ens podés salvar.

  • Discriminació de totes totes[Ofensiu]
    Prou bé | 20-03-2023

    Si passa el que descrius en el teu relat, segons jo ho entenc, no deixa de ser una variant de la discriminació de gènere.
    No sé si les dificultats laborals i professionals per a les dones només té a veure amb el capitalisme.
    Amb tot ho expliques molt bé i fas la història versemblant.
    Amb total cordialitat