De matinada

M'he despertat aviat, encara tot és fosc. Res es mou
La ciutat està embolcallada en una boira espessa i gèlida.
Els arbres gairebé no es distingeixen, i una manta de
fulles cobreix el sòl humit. Res es mou.

Asseguda vora la finestra, he encès el primer cigarret,
Observant com el nou dia s'obre pas després d'una nit freda
i obscura. Un vent suau però fred gronxa les branques òrfenes de colors. Enyorant el verd, el taronja i el marró. Tot és quietud. Res es mou.

La boira es comença a esvair, com s'esvaeix el fum dels meus llavis rogencs, intentant amagar els sentiments que es volen escapar. Queda al descobert un paisatge sense vida i sense olors. Un cel blanc i sense llum assetjant la ciutat endormiscada. Res es mou.

Els meus ulls resten inquiets darrera el vidre. Igual que el raig de sol indecís que sobresurt de les muntanyes intentant donar llum al nou dia. Res es mou.

M'he posat a tremolar. Un tro ressona a la llunyania,
atemorint els núvols de l'horitzó. M'abraço als genolls amb força buscant la seguretat. Res es mou. Tot és negre un altre cop.