De les cavernes a la ciència-ficció

Ara si que vaig a per totes. Vull exprimir tota la teoria sexual en quatre paraules banals. Ja estic fart d'amagar-me. Tothom sap que no anem enlloc esbossant "petites obres d'art" per convertir-les en un focus de distracció. No. Aquí l'art no són ni l'amor ni el sexe ( ja sigui amb o sense sàtira ). Però seguim buscant pels mateixos camins: encara ens intriga. Doncs jo sóc de l'opinió que hi ha certs individus que es volen fer passar per interessants deixant el sexe en un segon plà però sempre guardant un regust de misteri, no són pocs, i això fa més pena que fàstic.
Perque si s'ha de parlar de sexe que se'n parli clar: el clítoris, la verga,... i no cal creure que es tracta d'un procés socio-cultural: quan mana el sexe mana el sexe; és que sinó no hi ha manera! Els mitjans de comunicació, seguint amb el tema, estan fent el ridícul i estant convertint el sexe en una malaltia, després de varis intents frustrats i interessats per cridar l'atenció sobre una cosa de la qual tots venim, com podria ser el coit.
Tot això demostra que aquí no hi ha progrés ni hi ha res, que el que passa és que som uns xafarders i que ens interessa més veure un gland distorsionat en una revista rosa que una notícia sobre una guerra a l'Àfrica central. I no estic donant lliçons de moral, ni molt menys, doncs aquest és un relat que ataca, no que defensa.
O sigui que el senyor o la senyora que parlen de sexe en cercles reservats i només en fan una ostentació pija ja es podrien anar preparant per sortir al balcó i mostrar totes les seves vergonyes.
A aquestes altures l'estat sencer està prostituït i cada vegada fem més passos enrere, perquè al final s'acabarà manifestant el feminisme amb condons especials de massatge, i abans d'anar a parar a Star Trek jo crec que queda molt camí per recórrer.