De com fer comentaris, en poesia

Tu sempre em sorprens!
slitherio

algun altre relat i sé que t'agraden l'humor i la ironia.
Costa molt fer riure o somriure a d'altres persones i trobo que aquest génere és molt agraït i alhora molt difícil. Crec que la teva forma de fer-ho és magistral.

Ei, ja sé que no ets antipoeta, era de brometes, tot i que sí que penso que els prosistes són una mica més radicals en general en els seus gustos.
Potser és absolutament erroni, només és una percepció sense fonament seriós.

El millor és trobar gent amb diferents punts de vista i maneres de viure la literatura i enriquir-nos uns als altres.

Un petonàs!

Gràcies pels teus comentaris.

PD: M'encanta el teu accent i els girs que uses, que fan el nostre català més ric i atractiu.

una mica d'antipoesia en aquest text.
No sé perquè els autors de prosa són més antipoesia que el contrari. Els que escrivim poesia (o ho intentem) no som en absolut antiprosa.

Una mica com el Barça i l'Espanyol, jeje.

També crec que espodria fer una matriu per comentar textes en prosa molt semblant a la que ens has proposat a dalt.

Bé company, potser en un futur proper faig servir la teva matriu, quan se m'esgotin les idees per comentar mots en forma de vers.

Una abraçada.

gypsy

Home, i perquè no? Buscar una forma d'obtenir sinònims i de despertar l'espontaneitat...

Jo tinc altres sistemes, seria bo fer-ne un article també.

Està molt bé, això!!! Potser aquesta plantilla ens ajudarà a comentar poesia, enginyós. Sí, jo també havia llegit alguna cosa semblant en relació als discursos polítics.
Gràcies pels teus comentaris, i sí, tens raó, el relat que vas llegir forma part d'una sèrie que començà amb Arquímedes i no sé pas amb què acabarà.
Adéu, jove, una abraçada.

per a tenir assajat, jajaja.

Original i divertit, m'has deixat de pasta de comentari, ai, vull dir de pasta de boniato.

beset en verset

angie

Tu sempre em sorprens !! Aquesta matriu m'anirà com anell al pit per quan se m'espatlli la meva maquineta comentadora, nanu, que de vegades diu unes coses que dec quedar amb el cul enlaire.

Per què no en fas una pes relats i se m'hauran acabat els problemes? Perquè jo de vegades he de fer copipasts de comentaris anteriors...(de moment ningú s'ha queixat).

L'has bordat / l'estructura es veu que està treballada / si més no / el final és prometedor / segueix escrivint, nanu, / un aferrat al capoll

per casa a de correr (bè, correr no gaire que és un paper) un retall d'una revista amb ns blocs molt semblants, però per fer discursos politics.

Molt divertit l'assaig.

( Un comentari a cau d'orella: m'he baixat de Joescric, una novel·la que s'ha diu "Limitat Jardí", crec que et sonarà, i, de moment m'està agradant força).

La poesia es presta a aquestes bromes, sobretot si no és prou bona, és clar!, cosa que ens passa sovint. No tothom és diu Ausies.
Però també hi ha un recança a l'expressió de les vivències internes. Et recomana anar a veure Maria Bethania al cine com a "desagravi" - no hi ha penitència perquè és quelcom agradable d'anar a veure -.





TCargol(poemes i relats)

aquesta "esborrany" que ens dones, estructurat en blocs, per poder fer comentaris de poesia.

En realitat, l'he trobat encertat, però encara estic una mcia atònica per el que suposa... potser és un pèl artificial, això d'anar a un esborrany per poder comentar un poema. Però desenganyem-nos: molt útil, sobretot per a molts que no saben que més comentar després del m'ha agradat/no m'ha agradat.

Sí, molt útil, i crec que pot ser francament pràctic quan vols comentar quelcom però no saps com expressar-ho.

El tindré en compte, aquest llibre que anomenes; m'ha sorprès, també.

-Filladelvent-

personalment, em costa molt expressar-me quan he de fer comentaris, mai no sé si són els adients, si em passo o si no arribo, a vegades ni en deixo per no "cagar-la". sobre tot en poesia.

Molt bé la teva aportació.
Salut!

De moment no cal que marxis amb…