Darna? On ets?

Un relat de: Bonhomia

-M'encantaria fugir lluny.
-Però... a veure... on vols anar?
-Allà on les muntanyes es fonen amb el cel, on el verd amb el blau, no ho sé.
-Però: t'adones que això ho tens aquí?
-Ah si?
-Clar. El que passa és que no t'has adonat que aquí ho tens tot. Contempla: pots veure reflectar-se l'iris del sol en el vidre d'aquesta finestra mig oberta?
-Doncs... sí.
-Doncs entra-hi.
-Que hi entri? Però com?
-Doncs tanca els ulls, i pensa que els somnis que s'hi amaguen estan fets per a tu, a més de molta altra gent, però ara concentra't en tu.
-Darna? On ets?
-Obre els ulls! Sóc aquí!
-On som? Déu meu! Què és tot això?
-És el mateix lloc, no t'ho he dit? Mira com les muntanyes es fonen amb el cel, i el verd amb el blau, i sent el teu esperit com flota... no és fantàstic?
-Si, però... com és que no hi havíem vingut abans?
-Ja hi érem, Mirni, ja hi érem...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513866 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.