Cercador
Danys col·laterals.
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
En acabat de sopar, acostumava a fer tertúlia amb aquests altres reservistes, i una nit la conversa anà més lluny del que hauria estat admissible en presència d'oficials. I, parlant d'altres conflictes bèl·lics, li arribà el torn a ell.
El seu avi francès li havia explicat que, quan era menut, tant a la França ocupada com a la de Vichy, la norma general era afusellar deu civils per cada soldat alemany mort per la Resistència. Això de "norma general" venia a tomb perquè en els dies immediatament posteriors al desembarcament dels aliats en Normandia, la 2a Divisió SS "Das Reich", estacionada al Limousin, abans de dirigir-se al front participà en operacions de represàlia per accions de la Resistència, superant aquella taxa i sent especialment recordades les massacres de Tulle i Oradour-sur-Glane, amb un total de 740 morts entre la població civil, la majoria dones i nens. I va seguir, fent números: a la Franja de Gaza, per alliberar 200 ostatges i venjar la mort de 1.200 israelians, a hores d'ara el Tsàhal ja ha provocat la mort de 40.000 palestins, trenta-tres per cada israelià (cent palestins per cada tres israelians); ignorant els enemics morts merescudament i comptant només els 25.000 civils desarmats, la proporció baixaria a vint-i-un innocents per cada israelià. Amb això, resultava que el poble perseguit pels nazis, vuitanta anys després de la Shoah, estava duplicant o triplicant la "norma general" que aquests darrers havien instaurat. Bé, calia admetre que les 25.000 víctimes innocents no havien estat morts volgudes sinó "danys col·laterals", però era dubtós que aquesta subtil diferència els hagués servít de molt.
L'endemà, el capità de la companyia el feu cridar per dir-li que el traslladaven a la frontera amb Líban (més exactament, a prop de la línia d'interposició dels soldats de l'ONU, ja que no hi havia frontera reconeguda entre Israel i Líban). Sens dubte, algú de la tertúlia era un infiltrat del servei d'intel·ligència.
Aquest relat ha estat presentat, fora de concurs, al RepteClàssic DCCLXXXVII (tema: LA GUERRA DE GAZA) i consta de 400 paraules, cap d'elles "guerra" ni "pau", segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
Discreció[Ofensiu]SrGarcia | 09-09-2024
Fa poc vaig passar per Oradour-sur-Glane. És impressionant el que veus i el que t'expliquen els plafons per a entendre-ho millor. Ja a l'entrada et diuen que és un poble màrtir i al llarg dels carrers són nombrosos els cartells que et demanen recolliment. Tothom es comportava com al lloc sagrat que era aquell. No hi havia l'enrenou típic dels llocs turístics, tothom tenia un capteniment més seriós que a qualsevol església.
Els francesos solen ser molt pomposos, però en aquest cas tenen raó: cal conservar les restes del poble màrtir, cal convertir-lo en un lloc sagrat, com una església laica. Cal conservar el record de tant salvatgisme.
Sobre la resta, que vols que et digui; ho sé per experiència pròpia que a l'exèrcit hi ha mil orelles. No em sembla pas malament, a una institució armada el perill pot sorgir a qualsevol moment. És molt recomanable la discreció.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- La forquilla de Colom.
- La navalla d'Ockham.
- Smith el silenciós.
- Actriu de vida accidentada.
- Vint nanoocurrències sobre ESPIELL.
- Incident.
- Actriu especialitzada...
- Actor secundari, de caràcter o de repartiment.
- Vint nanoocurrències sobre UNA POMA.
- Les tres taronges a la Pobla de Claramunt (últim enigma musical).
- Els Rothschild i Sant Celoni (enigma musical).
- Desconnexió total.
- Danys col·laterals.
- Vint nanoocurrències sobre SENSE SENTIT (carència d'algun sentit perceptiu).
- Dec ser un mal català.