Cròniques de l’alter ego [2]: L’amagatall de la por

Les visites nocturnes d’en Watson es convertiren en una rutina esperada. Cada vegada vestia de manera diferent i presentava aspectes canviants com d’algú que es va fent gran. Això sí, sempre em recordava a mi i als meus moments viscuts, com si repassés una a una les fotos sèpia de l’àlbum familiar: aquell nen que plorava pujat a un cavall de cartró o aquell xicotet vestit de primera comunió o els diumenges de rams brandant el palmó.
Avui, però, tot i el seu posat habitual, ha vingut vestit de negre, amb la idea d’evocar moments dramàtics de la meua infantesa: quan vaig caure al pou o de dalt a baix de les escales del col·legi i, fins i tot, el pessic dels topalls d’aquell vagó que traginàvem amunt i avall de la via morta. I, en un moment, m’ha traslladat a l’amagatall que hi havia a casa excavat a una gravera. Allí ens reuníem amb ma germana petita i alguns amics a explicar anècdotes de por, com la d’aquell veí que es penjà per culpa del joc, l’aversió que teníem a la cova dels gitanos sota el penya-segat on anàvem a collir lledons, les pel·lícules de terror o les nits d’estiu en què, jugant a cuc, ens amagàvem als nínxols buits del cementiri vell.

Jo me n’he anat abans d’hora a una reunió urgent. Ell, llavors, s’ha diluït com de costum. En tornar, he sentit veus a dintre. He entrat i allí estava en Watson, dempeus i amb cara llanguida. No irradiava llum, ans al contrari. L’estança era pura penombra, il·luminada tan sols per una bombeta que s’apagava i encenia, talment com si fossin els batecs del cor ressonant a les temples.
-Amb qui parlaves, l’he interpel·lat.
-Amb tu, al costat del llit, m’ha respòs tot ofès.
A l’acte m’he adonat que al llit hi havia algú que respirava amb dificultat. M’hi he atansat i amb estupor he descobert que tenia raó. Era jo, en persona. El rostre lívid, el cos immòbil, els ulls tèrbols, vidriosos, mirant-me de fit a fit. Aleshores, ha deixat anar amb un filet de veu com d’ultratomba.
-Hola, bona nit.
Després, el buit s’ha apoderat de la meua ment.