Cròniques de l’alter ego [2]: L’amagatall de la por

Un relat de: rautortor

Les visites nocturnes d’en Watson es convertiren en una rutina esperada. Cada vegada vestia de manera diferent i presentava aspectes canviants com d’algú que es va fent gran. Això sí, sempre em recordava a mi i als meus moments viscuts, com si repassés una a una les fotos sèpia de l’àlbum familiar: aquell nen que plorava pujat a un cavall de cartró o aquell xicotet vestit de primera comunió o els diumenges de rams brandant el palmó.
Avui, però, tot i el seu posat habitual, ha vingut vestit de negre, amb la idea d’evocar moments dramàtics de la meua infantesa: quan vaig caure al pou o de dalt a baix de les escales del col·legi i, fins i tot, el pessic dels topalls d’aquell vagó que traginàvem amunt i avall de la via morta. I, en un moment, m’ha traslladat a l’amagatall que hi havia a casa excavat a una gravera. Allí ens reuníem amb ma germana petita i alguns amics a explicar anècdotes de por, com la d’aquell veí que es penjà per culpa del joc, l’aversió que teníem a la cova dels gitanos sota el penya-segat on anàvem a collir lledons, les pel·lícules de terror o les nits d’estiu en què, jugant a cuc, ens amagàvem als nínxols buits del cementiri vell.

Jo me n’he anat abans d’hora a una reunió urgent. Ell, llavors, s’ha diluït com de costum. En tornar, he sentit veus a dintre. He entrat i allí estava en Watson, dempeus i amb cara llanguida. No irradiava llum, ans al contrari. L’estança era pura penombra, il·luminada tan sols per una bombeta que s’apagava i encenia, talment com si fossin els batecs del cor ressonant a les temples.
-Amb qui parlaves, l’he interpel·lat.
-Amb tu, al costat del llit, m’ha respòs tot ofès.
A l’acte m’he adonat que al llit hi havia algú que respirava amb dificultat. M’hi he atansat i amb estupor he descobert que tenia raó. Era jo, en persona. El rostre lívid, el cos immòbil, els ulls tèrbols, vidriosos, mirant-me de fit a fit. Aleshores, ha deixat anar amb un filet de veu com d’ultratomba.
-Hola, bona nit.
Després, el buit s’ha apoderat de la meua ment.

Comentaris

  • memòries[Ofensiu]
    Atlantis | 19-12-2020

    Una història interessant amb trossos de la teva infantesa. Una manera original d’escriure unes memòries. Continuaré el fil.


  • Mama, por! [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-12-2020 | Valoració: 10

    La fantasia dels nens i la fantasia dels adults en un còctel de por. Escrit amb precisió i detallisme. És un plaer sempre llegir-te. Una forta abraçada, Raül.
    Aleix

  • Poètic[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-12-2020

    Ja sé que la intenció és que sigui un relat de terror, però jo l'he trobat ben poètic.
    De fet, aquest gènere diuen que el van inventar els romàntics, oi?
    M'ha agradat molt, Raül.
    Que tinguem un 2021 ple de Salut i Lletres!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • HORRIBLE[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-12-2020 | Valoració: 10


    Vaja!, amb quina maestria redactes aquest relat que és terrorífic, amb les seues conseqüències en la gravera. Intrigant l'escena de Watson; i moltes accions que donen escalfreds.
    M'ha agradat molt, Rautortor.

    Saluts i cuida't.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

173 Relats

590 Comentaris

106576 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen