Crisis

després d'aquest pensament teu -i, si em permets, nostre-, que has abocat en les paraules precises per a ser entés, afegint-t'hi aquest toc d'ironia i d'humor soterrat que et vaig descobrint en molts dels escrits que et llegeixo. Sáber resumir fent que la lectura sigui atractiva i amena és, al meu parer, difícil d'aconseguir i per a mi té un valor afegit important.
Una abraçada

de debò.

El teu estil directe m'encanta amb aquest toc d'humor irònic, tan necessari.

Fas pensar, en tan poc espai.

Ens llegim!

Jo, no hi entenc gaire de poítica, però el que si é es que hi ha crisis i elos poítics es continuen comprant les mateixes coses amb un preu pels núvols. T'entenc, encara jo no hagui de pagar. Gràcies.

Salut i records!
ullsblaus1

Jordicatalacatala, lamento que no t'hagi agradat la meva bufada.I es clar que no és un relat, noi !. Qué et pensaves ?.
I com quasi tothom dels que voltem per aquí, no m'hi dedico.-Quins badalls que faria, si no !.
Espero que un proper dia te'n agradi algun dels meus.
Jo soc d'aquells que quan una cosa no em plau, la deixo passar, o si tinc alguna cosa constructiva a dir sobre el tema, la dic. No faig competicions, simplement explico el que sento, de la manera que sé.
És per això que he passat de puntetes pel relat que tu has publicat i m'he abstingut de valorar-lo ni de comentar-lo.
Gràcies, Unaquimera, per les teves benediccions.

Així que "maleïda tardor", eh?
Deixem-nos de victimismes, d'enyors i melangies i maleïm-la, doncs!

Odiosa crisis, detestable pluja, prosaic horitzó, feina detestable, malaguanyat crèdit, implacable apocalipsi, ominós període, reprovable por, terrible fragilitat la nostra, inestable la humana condició... tan inestable que en mig de tot aquest batibull de terrors he degustat el teu relat ( per cert, breu i força irònic, amb dosis de quotidianitat i maniqueisme en deguda proporció ) i m'ha florit el somriure i d'aquí no hi ha qui me'l tragi, vés per on!

Una abraçada plena de benediccions,
Unaquimera