CREATIO EX NIHILO

Crec que es refereix a la reencarnació... tot i que d'una manera curiosa.

Com si al morir tinguessis una nova oportunitat amb els records de la vida anterior...

I no he entès si és que el protagonista tenia ganes de morir... o presses...

L'úter preexistencial... una cosa curiosa. M'agradaria saber si existeix alguna cosa així que no sigui el ventre d'una mare. Potser l'espai sideral on totes les ànimes hi van a viure...

Ja veus, jomagi; m'escrius un elogi a la meva web i jo et corresponc, i de bona gana. Pren-t'ho com un mèrit teu.

A reveure.

Això és la vida. Un cúmul de vivències dolces i agres que conformen la nostra estada en aquest món. El teu poema té un cert regust a desolació, a solitud, a buit, sensacions que ens assalten de tant en tant fins i tot a les persones més optimistes del món. És la por a l'absurditat de la vida que troba un cert consol en el pensament de la mort, que ens retornarà a la terra, el nostre origen.

M'ha encantat el teu poema. Et poso als meus autors preferits.

Pròpiament no té una finalitat, diria jo: és com un joc heurístic amb les eiens que tens en un moment donat a l'abast, casualment. Pot ser que el joc engresqui o avorreixi i el beneficiari de la vida sol·liciti ser retornat al seu l'origen.
Hi ha poques coses, però que es poden dir creades del no res: sempre tenim un precedent. Del "no res", "no res", en pot sortir quelcom?
Bona reflexió-poema.

Et felicito per aquest poema, per aquestes reflexions, per la filosofia, la realitat i la mateixa duresa de morir en vida. Un poemàs! Una forta abraçada.

Aleix