Cercador

Llista categories

Conspiració

Un relat de: Bonhomia

Estic destrossat:
per les meves venes corre verí,
per les meves artèries petites aranyes

el dolor és màxim:
ja no moro d'amor:
moro d'odi

la lluna vermella m'espanta:
quants mil.lenis hauran de passar?
esperar i esperar...
fins a la fi dels temps?
i què és, la fi dels temps?
ho sabrem?
a mi em fa por saber-ho...

mentre noies boniques es mouen al meu voltant,
a la discoteca,
jo imploro per un bes,
per un pit,
i totes borratxes...
jo no...
quan arribarà el moment?

conclusió:
jo camino tort,
i tothom va pel camí dret,
malgrat els cataclismes...

l'univers conspira contra mi...

Comentaris

Afegir comentari

retrat de la paranoia[Ofensiu]
franz appa | 21-05-2008
poema d'indiscutible eficàcia, deliri d'una ment paranoica que marca el pas canviat, o potser el pas correcte entre els passos canviats d'una humanitat que corre i s'apressa cap a la fi del temps... (la fi del temps? Podrem reconèixer-la? Segurament no... igual que no podem desxifrar-ne l'inici, el punt omega serà un punt més d'una trajectòria invisible, circular, caòtica, confusa...).
Salutacions,

franz

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >