Connexions

El teu relat m'ha fet pensar en quantes famílies es deuen trobar en la mateixa situació a hores d'ara. I és que el relat llisca per si sol de com està redactat: senzillesa, frescor, veracitat etc... Fins aquí tot bé, però quan he arribat al final del relat, se m'ha fet un nuc a la gola... i és que m'ha fet reviure els darrers moments de vida de ma mare. Encara que ella, víctima d'un atac de feridura irreversible -no m'agrada el mot ictus!- , jo , agafadet de la seva mà, amb tots els meus germans aplegats al voltant del llit, l'encoratjava a deixar-se anar per així reunir-se amb els seus, els meus també, estimats difunts. No voldria acabar dient, com anècdota, que mon germà gran, en aquell moment va veure el pare, mort quatre mesos abans, de mig cos en amunt al capçal del llit, a tocar de la mare. Venia a cercar-la? cadascú que pensi el que vulgui.... Que quedi clar que món germà, sempre s'ha burlat d'aquestes "fantasmades". Gràcies per permetre'm emocionar a costa d'aquest magnífic relat amb el qual ens has obsequiat. Esperança! Nil.

Carme, un relat fantàstic, m'ha semblat viure l'escena: el neguit, l'angoixa, la fe i l'esperança. Que dura és la vida, però tu hi deixes una petita escletxa perquè hi penetri la vida. Has fet una descripció que has donat vida als personatges. Felicitats!!
Una abraçada

Materile (Maria Teresa Galan) Sóc D'HISTÒRIES PETITES

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

Carme, presentes valors i sentiments personals í, alhora, universals. La malaltia, l'amor, el sacrifici pels altres... I l'esperança en la mà que reacciona en sentir el fill.
Felicitats!

Bon dia, Carme!

L'esperança de la vida... Has escrit un relat valent que toca les cordes de l'ànima perquè, malauradament, són escenes que tots hem viscut alguna vegada. En canvi, la meva esperança ("Trèvol") té forma de jardí. Et convido a collir-hi un trèvol de cinc fulles, perquè la mà de l'esperança no et deixi mai sola.

Molta sort i fins aviat! :)


Marta

Un relat de pell de gallina. Realisme en estat pur, les escenes són absolutament creïbles, presents. I el detall del moviment final de la mà, esperança pura. Una forta abraçada!

Aleix