COMPLICITAT

Un relat de: MariaM
No us podria dir com ni quan va començar aquesta història, d’amor. Romàntica? Potser. Els personatges? Els de sempre, o no. Ves tu.
Noi. Noia. Es coneixen de petits i ara s’odien a primera vista. Fóra una història vulgar i aquesta no n’és, de vulgar. Eren molt diferents; no pas en bellesa, en això coincidien. I, també, en valors, que no mostraven. L’odi no va anar més enllà, al contrari; fou com un rampell i prou. Van parlar-ne d’aquest sentiment creuat i passatger i se’n rigueren. Com criatures.
Sovintejaren les trobades i, de mica en mica, en parlaren més àmpliament, de sentiments; de contradiccions respecte les relacions amb els pares respectius, amb qui no sempre eren fàcils, ja que, segons ells, són obstinats i rebels.
El poble on viuen és petit, i a ran de les trobades cada cop més freqüents d’ençà que van tornar de la Universitat, rumoregen, s’han fixat en ells i això els empipa; els molesta que facin escudella sobre la seva amistat, perquè es tracta d’amistat el que hi ha entre ells. Encara que ben mirat en podrien treure partit. Els deixaran dir.
Es troben al cafè o al casal. Intercanvien poemes; ell apassionat, ella contemplativa. I tal vegada, per mitjà de la poesia, és que s’endevinen l’un a l’altra. Això els causa plaer i alleugera la seva ànima.
Ha nascut entre ells la complicitat que els cal per tal de tirar endavant el seu projecte de vida. I fan un pacte. Comparteixen el secret i es preparen per dur-lo a bon terme.
I, un dia qualsevol, després d’una nit poc dormida, mentre el poble encara no ha despertat amb l’alba, un cotxe s’ha aturat al final del pont. Els esperava i en veure`ls aparèixer, un jove ha sortit corrent vers el noi. S’abracen i es besen. L’encontre ha estat emotiu i la noia se’ls mira amb tendresa.
El cotxe ha reprès la marxa. Les muntanyes de Montserrat es perfilen a l’horitzó de ben a prop, i allà, al peu del Monestir s’hi troba el Convent de les Benetes. És on els nois, que s’estimen, hi acompanyen la noia, que hi té el seu Amor

Comentaris

  • Amistat.[Ofensiu]
    MariaM | 16-11-2019

    Si, l'amistat és un tresor. Aquests formaven un trio generós i al final inesperat.
    Gràcies!! Una abraçada.
    MariaM

  • Amistat.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-11-2019 | Valoració: 10

    No s'odiaven però a la vegada, ha existit la compliciat entre ells. I fou un encontre molt apropiat, perquè la noia se'ls mirava amb amor. Això és que els tres es volien.
    Un plaer de lectura...
    Una salutació.
    Perla de vellut