Combatint l'avorriment

Visc en un mar sense aigua. Estic derrotat per les forces de Déu. La televisió m'ataca. Em desfaig en desgràcia. El meu cos està mort. Soc aquí però no sóc aquí. Aquest lloc és les profunditats de la cova de l'absurd. L'aire també està mort, com les finestres i les portes que són obertes però perque no hi ha res a amagar. No hi ha res a amagar perque no hi ha res.

L'habitació dóna una sensació de buidor que espanta. Acabo de tornar d'assajar. Sento com ara em puc recrear escrivint i tot canvia. Hauré de mirar dins meu, perque les opinions que tinc de les persones que m'envolten són molt personals.
Ja fa molt temps que els hi dic als psiquiatres que em sento violent, i és veritat. Em vénen idees sàdiques i massoquistes al cap, però sobretot sàdiques i relatives als éssers amb els quals convisc, els humans. Em podeu considerar un humà, però jo moltes vegades no m'hi consider-ho.

Estic escoltant Cradle of Filth, el "Midian", l'únic que tinc. S'hi descobreix un món. No sé de què cony parlen, però està molt bé.

M'agradaria tenir més diners. Estic més pobre que les rates. Sóc una rata sense claveguera ofegant-se entre els tòxics alès que desprenen aquells, els humans. Si em poso a pensar, hi ha molta gent amb la que m'agradaria tenir-hi una agradable conversa, però això no em passa. No sé si és per la meva malaltia, però em costa comunicar-me.

Ratolins daurats penjant del sostre i que fan llum reposen amb la mirada desdimensionada. És a ells als quals faig preguntes. Com que no hi ha ningú, m'ho haig d'imaginar. I m'imagino que ploren sang, que va omplint el terra, el llit, aquesta bola que no sé ni per què serveix...

La música sona com tallant colls, tallant venes. Això s'ha fet i es fa. No em resulta penós, ara mateix.

Eraso. No sé ni què vol dir. No sé si s'escriu eraso o Eraso. Sona bé. Tampoc sé de què cony parlen.

Miralls invisibles. No desitjo res. Res és tot i tot és res. Així està bé. Bé, de fet no està bé però m'hi haig de conformar. De fet, hi ha tantes coses que m'agradaria fer... com ara beure coca-cola. Però no puc. La cafeïna l'utilitzo per sentir-me bé, però és dolent i ho haig d'anar deixant. Acaba d'arribar el meu pare. Li he dit que aniré a nedar i que treuré l'Ira, o sigui que suposo que ho faré. Les coses, en aquest sentit, ja estan prou malament a la meva vida.

M'agradaria córrer a la velocitat de la llum i xocar contra una paret. O potser no m'agradaria. No ho sé perque no sé els fenòmens físics que es produïrien. Ens veiem...