COM HI HA DÉU!...

-No sé pas José Luis, diràs que cada vegada la gent s’està tornant més queca i ridícula a l’hora de fer comentaris...

-Jo també ho he pensat Francisco Javier. És veritat, molta gent quan parlen són d’una carrincloneria tan esperpèntica que semblen aquelles veus sense rostre dels col·laboradors del Temps de TV3...

-Estic totalment d’acord. És cert, i sempre amb aquell parlar emfatitzant les grans excel·lències pàtries d’una imaginària nació que mai ha existit ni existirà. Perquè són tan vulgars i ridículs quan parlen?...

-Jo diria, Francisco Javier, que el més trist és aquesta abundant manca de criteri tan poc seriós que tenen i que a la llarga els farà perdre la poca credibilitat que els queda...

-Tens tota la raó José Luis. Amb aquesta actitud o digues-li comportament, els fa tant de mal que hi ha el risc de malbaratar la confiança d’un gran nombre de forasters...

-Ja t’entenc, vols dir els anomenats nouvinguts, oi?

-Efectivament. No sé pas on anirem a parar si no volen venir...

-No serà que s’estan tornant cada vegada més mesells?...

-Qui els nouvinguts?...

-No, no!... els altres ja m’entens...

-Ah, ja... Si és el que dic jo... tenint en compte que ja ens hem fotut dins del 112, ja no vindria d’aquí tornar al 155 i retornar a aquella enyorada Catalunya en miniatura dels diumenges a la tarda...

-Ja ho pots ben dir, ja...

-Sort que en moments com aquests que la moral baixa i les passions pugen, tenim la força d’un col·lectiu poètic, que lluita cercant la llum de dins la foscor dient allò de “...el Comercio, la Industria y las Artes florezcan por todas partes...”

-Que Déu t’escolti, Francisco Javier...



2024-25 enllà...