Clausura, 1975

No és gens fàcil fer sorgir un poema d'un tema donat i menys encara d'aquest tan auster. Però amb pocs versos ens has dibuixat un món de silencis i oracions i ens gloses d'una mena subtil la vida que hi ha darrera aquesta fosca finestra.

M'agraden els teus poemes englatina tens un estil àgil.

Felicitats per haver-te incorporat al gust per la poesia.

Una abraçada,
Núria

perquè transmet moltes sensacions d'una i altra banda de la finestra, personalment m'agrada més la segona estrofa perquè la rima no ha de ser imprescindible en un bell vers, opinió discutible!
gràcies pel teu contacte i abraçades
des de mataró
joan

Ens has ofert una visió molt personal de les sensacions que et provocava una finestra d’un convent de clausura quan erets més jove que ara. Sensacions que romanen en el teu record d’un forma viva.
Suposo que seria diferent si el poema es titulés: Clausura, 2011
Ens seguim llegint,
Núria

Ara resulta que, a més a més, escrius poesia ! I amb un tema tan poc atractiu com pot ser un convent de clausura ! Et felicito de tot cor, Englantina !
Una carinyosa abraçada.

Nonna

la finestra d'un convent de clausura..fa posar els pèls de punta..Aquest allunyament...Aquest silenci..aquest fugir..

Dius que est una pàgina "en blanc" en això de la poesia..Jo et pu dir, que ja no està en blanc..Ans al contrari..Hi està deixant "perfum, aromes, empremptes" del més profund del teu cor, del teu íntim batec..(je, je que cursi, oi??)
petons i una gran immensa, sincera abraçada d'admiració
de i joia pel teu "bateig" poètic..
per a moooolts anys!!