CIRERES

.CIRERES


Un dia qualsevol estava prenent el sol a la meva terrassa, des de allà veia el pati del veí. En aquells moments l'home estava agafant cireres d'un gran arbre i, de tant en tant em mirava a cua d'ull. Cada dia a la mateixa hora jo prenia el sol portant tan sols un petit vikini i ell em mirava des de casa seva mentre feia veure que treballava l'hort.
Aquell dia estava avorrida, les meves amigues estaven, unes ocupades i d'altres amb el grip. No les podia trucar per xerrar una estona com acostumava a fer a aquella hora del vespre així que, en més deteniment em vaig fixar en el veí. Era un home d'uns 50 anys, alt i fornit, de mirada penetrant. Vaig dedicar la meva atenció a l'hort, des de la meva perspectiva es veia en la seva totalitat. Les plantes de les mongetes estaven lligades a les canyes fent un quadrat perfecte amb les seves fileres en línia recta, al costat els tomàquets, també lligats amb canyes hi donaven una nota de color vermell sobre la verdor de les fulles, també arrenglerats acuradament. Els enciams al costat i desprès les maduixes. Cap herba es veia entremig, era evident que li dedicava moltes hores i que treballava de manera eficient. Desprès vaig dedicar la meva atenció al cirerer que estava al costat de la casa, les seves cireres estaven vermelles botides, brillaven al sol i semblaven cridar-me, devien estar delicioses.
Aprofitant que el Sr. Ramon em guaitava en aquell moment li vaig dir:
- Ramon, les cireres són molt madures.
- Si que ho són de madures. Si vens et donaré unes quantes.
- Vinc ara mateix.
Vaig agafar el barnús, me'l vaig posar per sobre i vaig sortir de casa.
El veí em va obrir la porta i amb veu amable em va dir:
- Vine, agafarem unes quantes i te les podràs endur.
Vam estar agafant les cireres més madures, les més grosses i apetitoses. Ell i jo, molt a prop, mentre el barnús s'obria a cada moviment . Quan es va omplir la cistella em va convidar a entrar a casa seva. Tenia una ampolla de cava a la nevera i segons em va dir, li agradaria compartir-la amb mi.
Entrant a la cuina havia un gran cabàs amb tapa on en Ramon abocava el cistell de les cireres que anava agafant del arbre. Va agafar dues copes i va obrir l'ampolla de cava .
Vam brindar i vam xerrar una estona. Poc a poc va començar a tocar-me el genoll mentre em parlava amb to íntim.
La seva mà pujava cada cop més amunt i jo sentia una gran excitació. Aquella seria una tarda memorable.
En aquell moment vam sentir un soroll, era una clau que girava al pany del pati. En Ramon es va sobresaltar.
- Es la meva dona. No et pot veure aquí. Ficat al cabàs de les cireres!
Jo el vaig obeir perquè la Marta, que així es deia la seva dona i jo mai no ens havien tingut massa simpatia. Jo crec que em tenia enveja.
Va obrir la tapa i em vaig ficar dintre amb la copa plena de cava que tenia a la mà.
Tota la meva excitació va marxar de cop. Em vaig beure el cava i em vaig ficar la copa dintre la butxaca del barnús.
Vaig estar allà amagada fins que la Marta se'n va anar a dormir mitja hora més tard.
Ja no vaig tornar mai més a demanar cireres, però cada dia el veí em portava una cistella plena i ens les menjàvem mentre fèiem l'amor.
Aquí a la residència d'avis on visc des de fa deu anys hi ha un de cirerer, però les cireres no són tal dolces no....