Catarsi

els moments dolços, quan tot era amor i felicitat. I fer-ho mitjançant el somni que t'apropa a aquell record del qual no et voldries deslligar. I que la realitat t'hi ha portat perquè la mort s'ha presentat. Entre somnis i realitat es va consumint la vida de qui es queda sol, enyorant la persona estimada.
Un relat que m'ha captivat per la gran dosi d'amor i tendresa que destil·la.
Una forta abraçada, Montserrat.

Aquests somnis són com les onades que conecten passat i futur en l'eternitat .
Felicitats pel teu relat i una abraçada
Olga

On comença la realitat?

Pot ser tan forta la necessitat de pensar que la persona estimada no se’n ha anat i continua estan al nostre costat, que fins i tot ens sembla poder tenir-hi contacte físic. Tot i així, que hi pot haver de veritat en els somnis? – Som ignorants de tantes coses...

Moltes gràcies pel teu comentari Naiade, m’agrada la visió que li has sabut trobar.
Una abraçada i molta sort en el concurs.
Ens seguim llegint!

Gemma

Caram, m'has deixat baldat! Però em quedaré amb la primera part, on ella somia amb ell i les seves olors. Potser és un somni, potser és una irrealitat, però és il·lusió. Si no n¡'hi ha, la vida no té cap sentit. I com que veig que no en té per a ella, tururut violes, se'n vol anar. Ho has escrit amb tanta tendresa i bona lletra que ho sentit molt a prop. Una forta abraçada.

Aleix

pot esperar... la idealització de l'amor suposo que ens porta a pensar tal i com descriu el teu relat però la vida és massa valuosa i massa incomprensible com per no donar-li una oportunitat rere una altra !

moltes gràcies montse pel teu conttacte amable
t'envio un petonet a flor de pell ;-)

... pren moltes coses, però el recors es queden amb nosaltres per sempre. Ell no voldria que els seus recors fossin una amargaura, sinó un segueix endavant, la vida és per gaudir-la. Ell no i és però el teu amor pot donar vida altres persones mancades d'ell.
Una abraçada.

Molt maco. Una abraçada...

Aquesta vegada si que m’has ben enredat. M’agrada, com a molts lectors, intuir els finals i he de reconèixer que no he sabut veure’l.
Sort, Montserrat.
—Joan—

Això dels relats sentimentals ens fa despertar la nostra millor part, la nostra tendresa, el nostre amor... Però a vegades l'amor també pot ser perillós i ens pot jugar males passades i eliminar-nos les ganes de viure. Felicitats pel teu relat Naiade i et desitjo sort al concurs :)
Edgar