Cercador
CÀSTIG DE LA CARN
Un relat de: jomagi- Compartir:
Ella, dona d’apetits insaciables, exigia al seu company, una intimitat que ell, per raons físiques, no podia satisfer.
“És com demanar a un got d’aigua que abasti un incendi”, li deia ell, avergonyit, mentre ella, amb ulls de fúria, cridava: “No és culpa meva que el teu cos sigui una sentència!”
El conflicte escalà fins als tribunals. Ella presentà una denúncia per “menyspreu a les necessitats afectives”, acusant-lo de negligència emocional.
El judici fou un espectacle: el jutge, influït per mites sobre la virilitat, declarà: “Un home que no pot satisfer la seva dona és un buit en la llei natural”. Ell, amb el cap baix, murmurà: “I si la llei natural em va negar el que altres tenen?”
La sentencia: cadena perpètua, tancat en una cel·la sense finestres, simbolitzant la seva “incapacitat per il·luminar el desig”. Allà, ell rumiava la ironia d’un món que condemnava la seva biologia com a crim. Ella per la seva banda, cercava satisfacció en altres llits, però trobava només buidor: cap orgasme omplia el buit de la seva ànima.
La història es propagà com un advertiment: en una societat que confon dignitat amb el rendiment, qualsevol defecte es pot convertir en presó.
I mentre en ell esperava la mort, el poble preguntava en veu baixa: “No serà la veritable condemna la incapacitat d’acceptar-nos?”
2025
Comentaris
-
Acusació emocional. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 28-05-2025 | Valoració: 10
La carn és dèbil. Sí, tens raó el rendiment es veu com un defecte. La pregunta que fas al final índica l'acceptació.
Molt ben plantejat, Jomagi.
Enhorabona.
Perla de vellut. -
Quin jutge![Ofensiu]aleshores | 28-05-2025
Ara faré broma: contestant la pregunta, potser ell hauria d'haver acceptat de sortint del llit anar-se'n a preparar el cafè (i baixar prudentment a cercar croissants)
