CASTELL DE CLARAMUNT

Un relat de: jomagi
Pujàvem pel sinuós camí ple de tombs serpentins del castell de Claramunt...

No puc rememorar l’any en que succeí. Potser era per allà el 1957. Jo era un marrec, un napbuf...

Però sí, recordo aquella boirada espessa com si fos mató que ens envoltava...

Quan just en un tombant se’ns aparegué sabre en mà, un coronel carlí !...

Aquell servidor militar, era com un perdut personatge sorgit del llibre ‘La Darrera Carlinada’ d’en Marian Vayreda...

Ens amenaçà tot cridant com un posseït que seriem afusellats tots!...

Amb aquella boina vermella, grossa com si fos un cofi dels vells trulls d’oli i amb una borla penjant d’un cortinatge... ens mirà tal com si fóssim uns estranys enemics...

Era, si no m’erro el dia que vaig desenvolupar els primers símptomes de la doble pulmonia agafada aquella tardor a Alcoletge...

Però retornem a aquells fets. El Joan de Cal Carnisser, el pare de la Maria dels Àngels, va procedir...

Se l’hi apropà frec a frec, cara a cara a aquell militarot carlí tot deixant-l’hi anar, més ben dit, fonent-l’hi una boirada de fum pudent del seu caliquenyo mal cremat al seu rostre...

Entre estossecs i llagrimeigs, aquell pobre i fantasmagòric esser, desaparegué de cop!...
D’ell sols en restà aquell ofensiu i tallant sabre estirat damunt de les males herbes curulles de farigola... junt amb la roja boina mig arnada...

Han passat molts d’anys d’aquell fet... Tants que, ara, quant escric aquestes ratlles miro amb enyorança aquell sabre i boina que pengen damunt de la llar de foc de casa. Succeí de veritat...?

2022.


Comentaris

  • Caliquenyo.[Ofensiu]
    SrGarcia | 18-02-2022

    Una gran aportació a la literatura fantàstica universal: el millor antídot contra els fantasmes és el fum de caliquenyo; trobo que sí, que fins i tot a ells els ha de ser difícil de suportar.
    Molt encertada l'ambientació i els personatges. Trobar-se amb el fantasma d'un coronel carlí no passa gaire sovint.

  • febre....?[Ofensiu]
    Gardenia | 18-02-2022 | Valoració: 10

    les febrades ens fan imaginar anècdotes i circumstàncies viscudes o llegides que per un nen son molt especials.... Gran !!!

  • Real? O imaginari..[Ofensiu]
    Prou bé | 17-02-2022

    .. tant se val! Relat imaginatiu, original i creatiu. Fa somriure i es de bon llegir!
    M'agrada seguir-te!
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: