CARTA OBERTA DIRIGIDA A QUI MENYS S’HO PENSA.

CARTA OBERTA DIRIGIDA A QUI MENYS S’HO PENSA.

Hola:

En principi, vull dir-te que ambdós ens coneixem i no pas recentment. Què hem coincidit algunes vegades en distints actes de tipus cultural i esportiu més que d’oci, com a mi m’hagués agradat d’entrada, per allò de poder xerrar més assossegadament i plàcida que se’n diu.

L’objectiu però d’aquesta carta, no és altra de veure, si sota l’aureola del misteri de saber qui sóc d’una part en primer lloc, i la meva falta d’agosarament meu de l’altra, pogués si més no, un cop ja n’estiguessis assabentada de la meva identitat, concertar una trobada informal amb tu, i acceptar-ne les propostes que et presentaria.

Evidentment, no vull pas que pensis que serien del tot impresentables, deshonestes, i insidioses. Només que, m’agradaria, sabent el teu estat actual, fins a quin punt series capaç de voler seguir trobant-nos més periòdicament,fer caminades com a tu t'agraden i sovinteges, fer-nos companyia tot fent passejos, fer algun dinaret, o sopar millor, i així, fins adonar-nos-en què a tots dos, ens agrada aquesta situació i no ens importa, i res en cohibeix seguir anant-ho fent.

Què podria succeir aleshores? No ho sabem ni cal que ens ho proposem. Ja ho veuríem sobre la marxa. Però, ja t’avanço que res m’agradaria tant en aquest moments, què poder estar amb tu forces estones, mirant-te els ulls, notar com se t’obren les comissures dels llavis quan somrius, (alguna vegada m’has recordat, que una de les coses que jo et provoco són molts somriures). I no sé si ja seria massa agosarat, pensar que em poguessis acompanyar en alguna excursió o viatge d’aquests que programen les entitats, en les quals, ambdós coincidim a vegades, menys però de les que voldria.

De moment, amiga meva, ja t’he fet, segurament, picar la curiositat de pensar què igual ets tu la destinatària d’aquesta carta oberta, i si creus que sí ho ets, i et vols posar en contacte amb mi, ja t’he dit que no voldria pas una altra cosa a hores d’ara. Si n’estàs segura, i no et desagrada la proposta, no dubtis en localitzar-me pels mitjans que creguis més adients. Ja saps que restaré a la teva disposició, que no et decebré, i que hi posaré tota la voluntat possible perquè les nostres trobades, si s’acaben escaient, siguin del tot plàcides, entranyables, i satisfactòries.
M’acomiado doncs, amb una forta encaixada, tot esperant ansiós, puguis resoldre aviat aquest misteri en el qual t’hi involucrat sense tu adonar-te’n, ni jo quasi proposar-m’ho, però al cap i a la fi, ho he acabat fent.

Ah! Sàpigues que si casualment ens trobem, com ha passat molts cops, jo no t’insinuaré pas que tu n’és la destinatària, sinó que el què realment vull, és que jo pugui endevinar i notar personalment per les teves paraules o gestos, que realment reconeixes o sospites seriosament, que tu ets la dona indicada i qui, realment, m’ha inspirat la carta en qüestió.

Molt cordialment, el teu amic.

Què? T’has sentit al•ludida?