Carta I: Negació

No! No em miris amb aquest ulls plens de records perduts perquè no podré evitar d'entrar-hi. Em conduiran al teu món, on hi ha la deu dels sentiments. No m'hi deixis capbussar, prohibeix-m'ho, si no, respiraré el teu alè, com el mateix dia que em vas fer renéixer.

No! No m'ofereixis els teus llavis com el remei contra l'existència fugaç del meu món. Sempre els he volgut acariciar, però mai no he gosat. No voldria despertar-te del teu etern son, on els somnis es converteixen en el cotó fluix que t'embolcalla la vida, presonera d'un estrany.
Voldria foragitar tots els malsons que s'apropen a tu, però avui no puc: em convertiria en un d'ells. L'amor et conduiria irrevocablement cap a la mort, fruit d'un engany farcit de traïció que cou dins del meu cor.
T'ho confessaria tot, però la respiració se'm talla, les paraules només són petits sons incomprensibles que un dia volien arribar a ser lliures.

No! No m'acariciïs, deixa que la tristesa i la rancúnia segueixin el seu destí. No, no suporto sentir el contracte dels nostres rostres. Si sabessis tot el que t'he amagat tants anys, t'allunyaries de mi, i em quedaria quieta, com l'oreneta solitària que no es veu capaç d'enlairar-se, i que planta cara a l'hivern amb un posat formós, però que té un interior que és un nus de passions anhelades pel temps, el mateix que fa que reprimeixi els seus instints.

No! No et lliuris a mi plenament. Per un cop fes-me cas, ens faríem mal. Desapareixeré com la gota de rosada que cedeix la seva vida cada matí al primer raig de sol.

No! No em miris, no sóc digne d'ocupar un espai a la teva ment.

Oblida'm, tanca els ulls i dorm. Jugaré amb els teus cabells com anys enrere. Sentiràs com batega el meu cor, i com a poc a poc els nostres cors es fondran en un sol batec, que cap ànima esclava d'amor podrà separar.
Una besada càlida recorrerà el teu cos, com la llum d'agost que sempre t'omple de vitalitat. Aquest cop serà d'amistat: dins d'aquest bes hi haurà la tristesa de l'adéu, però per molt que em dolgui, serà l'única salvació per a tots dos.

Una brisa suau penetrarà a la teva oïda, i et portarà les paraules de la nostra cançó, l'amarga melodia que un dia vam compondre tots dos junts.
En l'últim instant, la mirada recorrerà el cos que tota la meva vida he volgut posseir. Recolzaré el meu cap sobre el teu pit, i intentaré amarar-me de la teva olor per poder-la recordar fins a l'eternitat.
Giraré el cap mentre el meu interior es recargola amb un dolor immens, el dolor de la pèrdua.

Ara que mai més existiré per tu i que seré aniquilada de la teva història, quan només romandré com un vell somni d'una nit de tempesta, puc confessar-te la meva gran traïció, estimar-te.