Carta a tu

Sol de tarda d’hivern que entra per la finestra i m’acarona la pell, em transporta a l’escalfor del teu cos.
Una tassa de te fumeja, espera sense pressa apropar-se als meus llavis.
I jo, penso en tu.
Recordo com eren les teves mans, delicades però fermes, com m’acariciaves la pell, amb tendresa, estudiant cada mil•límetre del meu cos, com si volguessis dissenyar un plànol perfectament detallat.
_ Ets suau, tens la pell com les ales d’una papallona, deies...
Ara sí que voldria aixecar el vol per anar-te a buscar, siguis on siguis, tornar-te a tenir...
Quan m’abraçaves s’aturava el temps, em feia tan petita que perdia el sentit, deixant-me, donant-me a tu... sentint els batecs com s’acompassen i res més; amor és diu.
Somriure encantador que desperta quan em mires, delimitat per uns llavis que criden a besar-los. Els teus petons... Vull els teus petons...
Besa’m com si la pell em cremés i tu em guarissis les ferides i mossega’m, primer el llavi, els pits i les cuixes, mossega’m i llepa’m tota, guareix-me dels mals que m’has deixat tatuats.
Com fer-ho per tornar a ser teva... on és la màgia que transporta a una altra dimensió... on és la porta per entrar al teu nou món... Et vull...
Vull sentir la passió de la teva mirada, com segueixes el compàs del meu cos quan ballo per a tu, com m’agafes la mà per apropar-me fins a notar la respiració entretallada, la suor que rellisca entre els pits, tens l’esquena molla... Et desitjo...
Vull que em posis contra la paret, així, presonera. Noto el fred dels maons, se’m claven a l’esquena dibuixant un laberint, bull la sang i la teva polla busca sortir dels pantalons, les mans troben un pit excitat que sobresurt demanant que algú l’agafi fort. Em menges la boca i m’agafes pel cul, em marques els dits a les galtes i m’agrada, em sento teva... Puja’m!
Estic molt calenta, no puc pensar... només vull que em follis, ara... Sí, aquí al carrer... Folla’m!
El vent obre la finestra i una alenada d’aire gèlid em fa tornar a la realitat.
No hi ets...
No puc parar de pensar en tu...
Torna amb mi, et necessito...
Per què te’n vas anar?
Era massa aviat, no és just que l’atzar et fes desaparèixer...
M’agradaria tant estar al teu costat... dormir encongida entre els teus braços... i tu, tu has triat dormir sol...
Ets un cabró!
Per què m’has deixat sola, malparit!
Torna d’allà on estiguis i abraça’m!
Que algú m’expliqui com es fa...
Com es fa tornar l’amor...
Com s’agafa l’aire?
Com es reté la vida?